Els més vells del món

Espanya va camí de convertir-se en un dels països més vells del món. En concret, el 2050, tal com anem, la proporció de persones de més de 65 anys serà del 36,8% –segons l’ONU–, un percentatge superat només per països com el Japó o Corea del Sud. La tendència de les últimes dècades de reducció de la taxa de fecunditat s’ha anat confirmant malgrat les advertències públiques, des d’experts com la prestigiosa geògrafa Anna Cabré a polítics obsessionats amb el tema com l’expresident Jordi Pujol. La raó, com és fàcilment deduïble, s’explica per múltiples factors, però la crisi econòmica i la consegüent precarietat dels joves hi ha influït decisivament.

Un estudi encarregat per la Fundació La Caixa exposa amb claredat les causes d’aquesta baixa taxa de fecunditat que converteix ja avui Espanya en un dels països europeus amb més dones sense fills. L’informe assenyala que fins un 35% de les mares admet que els hagués agradat tenir més fills si haguessin pogut. Les dones allarguen fins al màxim la possibilitat de ser mares i a algunes se’ls esgota el temps.

Indubtablement hi ha altres elements socials que influeixen en la decisió de tenir fills o no, i una vegada assumida la condició de pares, limitar la quantitat de la prole. Ja no és tan habitual veure gaires famílies de més de tres fills. Així mateix els joves deixen la casa dels pares cada cop més grans i inicien també la seva vida en parella a una edat més adulta. Tot influeix.

L’estudi conclou que els ajuts de l’Estat, des de xecs nadó a incrementar el temps dels permisos de paternitat, no suposen un estímul decisiu per esperonar un augment de la natalitat. Un debat interessant seria saber fins a quin punt els canvis d’hàbits i la mentalitat dels ciutadans d’avui podrien influir a mantenir les baixes taxes de fecunditat, independentment dels problemes econòmics que, sense cap mena de dubte, pateixen.

Espanya s’enfronta a un problema molt greu que es posa ara més d’actualitat amb la recent polèmica sobre el manteniment de les nostres futures pensions. L’estudi, en aquest sentit, és molt oportú.