La Vanguardia (Català-1ª edició)
Londres vol processar a Albània els immigrants que creuen el Canal
El Govern britànic confirma les negociacions, però Tirana descarta el pla
L’Administració Johnson està desesperada per impedir l’arribada d’immigrants a través del canal de la Mànega (24.000 aquest any, el triple que el passat). Tancar les portes als estrangers és el primer manament del Brexit, i tant l’opinió pública com els diputats conservadors de la Cambra dels Comuns demanen al Govern que faci alguna cosa, el que sigui necessari, i amb urgència.
Totes les iniciatives plantejades fins ara han fracassat. D’una banda, Londres creu que França no fa tot el que hauria de fer per detenir en origen el flux migratori com un càstig pel Brexit, pel conflicte pesquer entre els dos països i pel pacte britànic amb els Estats Units i Austràlia per a la venda de submarins i la defensa del Pacífic, que ha deixat París en fora de joc. Per una altra, les lleis del Dret Marítim i les disposicions de l’ONU fan inviable que els vaixells de la Navy obliguin per força a fer marxa enrere a les pasteres amb immigrants, perquè podrien enfonsar-se i les consideracions humanitàries tenen prioritat. Idees com atacarles amb canons d’aigua o atrapar-les en xarxes també han estat descartades.
Inspirada en el model australià, que el 2013 va començar a enviar els sol·licitants d’asil a Papua Nova Guinea i a l’illa de Nuaru, la ministra britànica d’Interior, Priti Patel, creu que l’única solució consisteix a establir en un tercer país un centre de processament dels estrangers com a element dissuasiu.
Les negociacions a tres bandes amb Dinamarca i Ruanda per fer-ho a la nació africana no han fructificat, però Londres continua buscant i s’ha dirigit ara al govern de Tirana.
Fonts oficials han indicat que el trasllat a Albània dels nouvinguts es realitzaria en un termini màxim d’una setmana, i que el Regne Unit pagaria cent vint mil euros per sol·licitant d’asil (el manteniment d’un pres durant un any li costa la meitat). La ministra d’Exteriors albanesa, Olta Xhacka, ha negat qualsevol possibilitat d’un pacte: “Mai de la vida no ens dedicarem a rebre els immigrants de països més rics i grans, i a més aniria en contra del dret internacional”. Però Dominic Raab, el titular britànic de Justícia, ha reconegut l’existència de contactes amb diversos governs, entre ells el de Tirana.
El problema amb què es troba Boris Johnson és en gran manera conseqüència del Brexit, ja que no pot invocar l’acord de Dublín segons el qual els sol·licitants d’asil han de ser processats al primer país de la UE on posen el peu. Des de començament d’any, Londres només ha pogut tornar a altres nacions del continent cinc refugiats, quan abans es tractava de centenars. S’hi uneix que amb la pandèmia la via marítima s’ha convertit en la principal ruta per als iranians, iraquians, afganesos, sirians, eritreus, etíops, somalis i sudanesos que desitgen arribar al Regne Unit, on les autoritats els permeten treballar informalment i els proporcionen allotjament, sanitat i educació gratuïtes per als seus fills, així com cinquanta euros a la setmana per a menjar i roba (França, si vol rebre els beneficis, els obliga a instal·lar-se en residències oficials).
L’última tanda de negociacions entre París i Londres sobre la travessa d’immigrants pel canal de la Mànega no ha donat cap resultat concret. Els britànics paguen als francesos 65 milions d’euros perquè doblin les patrulles a les seves costes, però amenacen de retirar els diners i creuen que el govern de Macron no fa ni molt menys tot el que podria, i gaudeix creant complicacions als seus antics socis perquè paguin pel Brexit.
Si les negociacions amb Albània no prosperen, Londres continuarà buscant un país on pro
Johnson creu que Macron no impedeix la sortida de pasteres per castigar el Govern britànic pel Brexit
El Regne Unit està disposat a pagar fins a 120.000 euros per cada immigrant enviat a un país estranger
cessar els refugiats a la distància més gran possible. És una política molt controvertida, denunciada fins i tot com a inhumana per organitzacions internacionals, que a Austràlia va portar a assassinats, suïcidis i depressions, però va reduir enormement el flux de sol·licitants d’asil. ●