La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una àgora resignada
La democràcia grega és la pitjor valorada entre els “estats avançats”
que pressionen la Unió Europea perquè ajudi en el control de la immigració per mar. A l’Estat grec, la percepció dels estrangers no és favorable. Només el 45% dels enquestats creuen que la diversitat ètnica afavoreix Grècia, encara que els anys han millorat una mica la perspectiva. El 2017 la xifra era del 21%.
Els grecs estan farts, però el pitjor és que han llançat la tovallola. En el que va ser el nucli de poder més important en l’època de les Polis, ja ni tan sols queden esperances. El 58% de la població creu que no es podrà canviar mai res. La pandèmia de covid va esquinçar una mica més els ànims d’un país que se sosté a peu dret com una escultura de marbre que el temps, inexorable al seu pas, ha anat esbocinant. Grècia encara conserva grandesa, amb 30 milions de turistes anuals que revitalitzen el principal sector econòmic amb la reobertura de les fronteres, però ha esgotat les forces i s’ha entregat a la resignació. La Victòria de Samotràcia veu impossible aixecar el cap.
Malgrat que el deute hel·lè multiplica per dos el PIB de l’Estat en un any, el governador del Banc de Grècia creu que hi ha motius per creure en una millora: afirma que el PIB va créixer un 7.2% l’últim curs, i s’estima que escali un 5% més el 2022. La gent difereix: molts no creuen en el seu sistema polític, però fins i tot els qui van dir al Pew Research Center que confiaven en la democràcia grega, van creure majoritàriament que fa falta reformar-la. Si un dia l’àgora era el nucli social del país, avui l’àgo
Itàlia i Espanya segueixen de prop els grecs i se situen segones en democràcies avançades més mal valorades
ra per complet està resignada.
“La crisi de Grècia només la pot resoldre un miracle”, deia Petros Màrkaris el 2017, a qui li agrada reflectir la dura realitat grega a les seves novel·les policíaques. “Els polítics no fan miracles”, sentenciava aleshores l’escriptor. Ara, com els seus compatriotes grecs, agrairia tenir alguna certesa que l’Olimp no va ser una invenció.