Record d’una matança

Diuen que el pitjor de perdre és la resignació. Els grecs estan farts. En una enquesta del Pew Research Center de l’últim mes, el 68% dels hel·lens van desaprovar el funcionament de la democràcia al país, la taxa d’acceptació més baixa d’entre tots els països analitzats. La mostra de l’enquesta és paradoxal: només es van elegir estats democràtics “avançats”. Tot i això, entre vuit i nou de cada deu grecs repudia el seu sistema econòmic i vol que es reconstrueixi. Passa el mateix en política i salut pública, les dues necessitades de grans canvis segons al voltant del 80% dels afectats.

El desencant polític encara hereta conseqüències de la crisi econòmica del 2009 i d’una poc convincent gestió de les autoritats. Llavors es van desplomar els partits tradicionals davant la indignació dels més desfavorits i van créixer noves formacions. El gran fenomen va ser la coalició d’esquerra radical Syriza, que va guanyar l’acròpolis. Però ara, els sectors més crítics —l’exministre d’Economia Ianis Varufakis entre ells— alerten que Syriza no només falta al seu cognom radical, sinó que també comença a ser-li infidel a la seva estimada esquerra.

Algunes personalitats han mostrat públicament el seu desencant amb les últimes tendències polítiques centristes. “No hi ha diferències radicals entre esquerra i dreta. Davant això la reacció del votant és pensar que són tots iguals”, explicava el novel·lista Petros Màrkaris a la BBC. La deriva de l’esquerra es tradueix en un domini de la dreta conservadora i cristiana, a través de la històrica formació Nova Democràcia i del primer ministre Kiriakos Mitsotakis. El nacionalisme és la seva millor arma i les polítiques empresarials li fan d’escuder. La baixada d’impostos a les grans companyies ha acompanyat un dur discurs imperant contra la República de Macedònia del Nord, rival grec en l’ínfima discussió sobre el dret de custòdia del gentilici “Macedònia”. L’assignatura pendent del Govern és la immigració.

Els moviments migratoris amenacen l’estabilitat del país. Grècia està submergida de ple en el problema dels refugiats que creuen la Mediterrània, i mira a una Europa que no ha volgut anar més enllà. Juntament amb Espanya, Itàlia, Xipre i Malta s’ha organitzat per crear el Med-5, un conjunt de països

Manifestacions ahir (a dalt a Atenes i a baix a Tessalònica) per recordar el 48è aniversari de l’aixecament de la Politècnica d’Atenes contra la junta militar que va governar Grècia entre el 1967 i 1974. La repressió va provocar entre 40 i 80 víctimes mortals.