La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern estudia afegir prop de 250 milions a habitatge per atraure la CUP
La partida pressupostària vorejaria els 1.000 milions que demanen els cupaires
El “marge de millora” que Pere Aragonès va reconèixer la setmana passada que tenien els pressupostos es concretarà en la partida d’habitatge. Segons ha pogut saber La Vanguardia, el Govern planteja apujar uns 250 milions d’euros la partida destinada a polítiques d’habitatge, per la qual cosa es passaria de preveure 749 milions –una de les més elevades fins ara per a aquest àmbit– a prop dels 1.000 milions. L’increment té com a objectiu seduir la CUP perquè s’avingui a retirar l’esmena a la totalitat i acabi permetent la tramitació al Parlament dels números del 2022. La data límit és el 22 de novembre, quan es farà el ple de totalitat.
La xifra seria l’última proposta i quedaria a tocar de la demanda dels 1.000 milions d’euros anuals que reclamen els anticapitalistes i de l’acord que van signar amb Esquerra al març per investir Aragonès com a president de la Generalitat. L’augment respecte als comptes del 2020 amb la quantitat recollida a l’avantprojecte de llei dels pressupostos de la Generalitat era de més de 410 milions. Amb la nova oferta l’increment serà altre cop un rècord.
A banda, el Govern també estudia avançar en la municipalització de l’aigua, com també va reclamar-li la CUP per escrit dimarts a la nit. Però en aquest punt hi ha moltes més dificultats. A més, ERC, mitjançant una entrevista a la seva número dos, Marta Rovira, a Naciodigital, va proposar crear un grup de treball per estudiar un referèndum, tot i que des de la formació assenyalen que no és previst per ara celebrar-lo durant aquesta legislatura. La iniciativa queda al marge de qualsevol escrit pressupostari.
Poca cosa més. En un principi, el Govern no té previst retocar altres aspectes, com un augment en impostos de patrimoni i IRPF, o anar més enllà amb el projecte del Hard Rock Cafè a Vila-seca –el BCN World–, el Circuit de Catalunya o els Jocs Olímpics d’hivern del 2030. Per al complex de Vila-seca, el Govern ja va afirmar que no suposaria cap despesa pública, i per als Jocs va comprometre’s a no formalitzar la candidatura fins que no se celebri una consulta territorialitzada.
El Govern tampoc veu més recorregut per ara en tot allò que fa referència a la retirada de les acusacions particulars, ja que es va comprometre la setmana passada a retirar-se de totes les causes contra manifestants en què no s’acrediti l’autoria de lesions als Mossos d’Esquadra.
Amb aquesta afegitó en habitatge, a l’Executiu d’Aragonès esperen convèncer el grup parlamentari i el secretariat nacional de la CUP perquè sotmeti la nova proposta a consideració de la seva militància. El Govern continua apostant pels anticapitalistes com a socis preferents, però això no ha impedit que faci passes en paral∙lel amb els comuns per mirar d’assegurar la tramitació del pressupost.
De totes maneres, la CUP llegeix la lletra petita. Ja va criticar els 749 milions previstos per Gi
Els anticapitalistes dubten que els diners inclosos als comptes es destinin completament a parc públic
L’increment seria l’última proposta de l’Executiu català, ocupat ara també a convèncer els comuns
ró. A parer seu, la inversió en habitatge “queda lluny dels prop de 5.000 habitatges” pactats. D’aquesta quantitat de diners, els cupaires calculen que 150 serien per al manteniment d’organismes d’aquest àmbit. A més, posen en dubte que l’import total es destina a parc públic d’habitatge. Entenen que bona part anirien a parar a mans de promotors privats, mentre que l’aposta de la CUP passa per afavorir el tempteig i retracte per tal de mobilitzar el parc existent en detriment de la nova construcció.
Hi ha una dificultat més. Junts i la CUP es van reunir ahir per segona vegada en dos dies. Els postconvergents ja es van negar en rodó dimecres a retirar les esmenes a la nova llei antidesnonaments sorgida de la norma 24/2015. Algunes d’aquestes esmenes reclamen incrementar el nombre de pisos pel qual un propietari pot ser considerat un gran tenidor, o indemnitzar tot aquell propietari forçat a oferir lloguer social com a alternativa al desnonament. ●