L’Executiu ratifica la vigència de la llei d’Amnistia davant ERC

Bolaños reconeix la dificultat de jutjar els crims del franquisme

“Al final, només aconseguirem fer enfadar la dreta i l’esquerra”, van reconèixer al gabinet de Zapatero davant els límits que van haver d’imposar a la seva llei de Memòria Històrica del 2007. La llei de Memòria Democràtica de l’Executiu de Pedro Sánchez, que ara es tramita al Congrés dels Diputats, manté igualment incendiades les dretes, i fins i tot provoca recels en sectors clàssics del PSOE, però tampoc no acontenta el conjunt de les esquerres, almenys sobre la possibilitat que serveixi per impulsar la investigació i enjudiciament dels crims de la dictadura.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va venir ahir a donar la raó a les crítiques del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, per la negativa del Govern espanyol a derogar la llei d’Amnistia del 1977 per obrir les portes a la investigació dels crims del franquisme. L’esmena registrada la vigília pel PSOE i Unides Podem al projecte de llei de Memòria Democràtica, segons va reconèixer Bolaños a Onda Cero, no pretén derogar, ni tan sols esquivar, la llei d’Amnistia, que va advertir que continuarà tenint plena vigència. “L’esmena l’únic que fa és ratificar la vigència de la llei d’Amnistia”, va afirmar.

“La situació jurídica a Espanya amb aquesta esmena, quan entri en vigor la llei, serà la mateixa que ja tenim des del 2002”, va assenyalar Bolaños, amb referència al moment que Espanya va ratificar l’Estatut de Roma i el va incorporar, el 2003, al seu Codi Penal. “Des d’aquell moment ja s’apliquen la llei d’Amnistia i els tractats internacionals. Hi ha gent que demana la derogació de la llei d’Amnistia, però nosaltres en ratifiquem la vigència”, va reiterar, en al∙lusió a la demanda insatisfeta d’ERC.

Bolaños va admetre, per tant, que des del 2002 els crims de guerra, tortures i delictes de lesa humanitat del franquisme “es poden investigar” a Espanya, ja que són imprescriptibles i no amnistiables segons els tractats internacionals. “Però la legislació penal no pot ser retroactiva. Per això, des de l’any 2002, encara que aquesta legislació estigui en vigor, no hi ha hagut investigacions”, va reconèixer. Les principals dificultats, segons va assenyalar, és que “gairebé no queda ningú viu dels que van protagonitzar aquelles vulneracions de drets fonamentals”, a més que “les lleis penals no poden ser retroactives”. “Per tant, cap canvi. El que es pot fer quan entri en vigor la llei de Memòria Democràtica, en aquest aspecte, és exactament el que ja des del 2002 es pot fer”, va admetre Bolaños.

Aquesta interpretació xoca en tot cas amb la que fa Unides Podem, que va celebrar l’esmena registrada amb el PSOE com “un pas endavant per posar fi a la impunitat dels crims franquistes”, segons va destacar Ione Belarra. Enrique Santiago, al seu torn, va al∙legar ahir que l’esmena, introduint expressament en la llei que aquests delictes són “imprescriptibles i no amnistiables”, és “la via més clara per posar fi a la impunitat del franquisme”. ●

DANI DUCH El ministre de la Presidència, Félix Bolaños