La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu als trigèmins
La millora en les tècniques de fertilitat deixa els parts triples en testimonials
Trigèmins, quadrigèmins i fins i tot quintigèmins. Hi va haver uns anys que era fàcil veure cotxets de nadó triples pels carrers. I qui més i qui menys coneixia alguna família amb nens nascuts en un part múltiple. Avui els trigèmins s’han convertit en una rara avis i els parts quàdruples es donen pràcticament per desapareguts. Dels 355.250 parts que hi va haver a Espanya el 2019 (última estadística difosa per l’INE), només n’hi va haver un de quàdruple i 65 de triples. L’any 2000 se’n van comptabilitzar 267 de triples i sis de quàdruples, d’un total de 392.584.
La raó d’aquesta escassetat de parts múltiples –l’última dècada també s’han reduït sistemàticament els de bessons– són els tractaments de fertilitat i reproducció assistida, perquè la probabilitat que una dona tingui trigèmins de manera espontània és inferior a l’u per mil, segons expliquen els ginecòlegs.
“Ara els parts triples són anecdòtics; en la fecundació in vitro convencional –la tècnica més habitual– van representar un 0,1% de casos l’any 2019, i en les tècniques que utilitzen embrions seleccionats no n’hi va haver cap; l’any 2000, en canvi, els parts triples suposaven un 4% del total”, resumeix el president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), Luis Martínez.
I explica el perquè d’aquest canvi: “La reproducció assistida ha passat per molts períodes; fa 30 anys es posaven quatre i cinc embrions perquè la taxa d’implantació i d’embarassos era baixa; ara som capaços de seleccionar més bé els embrions, fer transferències d’un sol embrió i incrementar les taxes d’embaràs, i això evita que augmentin els embarassos de bessons i que dels triples pràcticament ni en parlem”.
Per exemplificar aquest canvi en els tractaments de fertilitat, Martínez apunta que el 1998 un 72% de les transferències que es van fer van ser de tres o més embrions, i el 2019 (últim any del qual hi ha estadístiques), les transferències triples van ser un 1%.
El doctor Pedro Barri, consultor del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, emfatitza que, a més de les tècniques de selecció d’embrions, també han millorat significativament les de congelació d’òvuls, espermatozoides i embrions.
Percentatge de transferències segons el nombre d’embrions FIV (fecundació in vitro) i ICSI (injecció intracitoplasmàtica) % 1 embrió 2 embrions 3 embrions
80
70 60 50 40 30 20 10 0 1998 00 02
OVODONACIÓ
% 1 embrió 90 80 70 60 50 40 30 20 10
0 1998
FONT: 00 2003 6,8% 2003 4,3% 02
04 04 06 06 08 08 10 10
“Mo*ta a*egria i mo*ta por”, diu Cynthia López que va sentir quan a *a setmana vuit d’embaràs –fruit d’una inseminació artificia*– *i van dir que hi havia tres sacs embrionaris. En van néixer, e* 4 d’octubre de* 201+, *a Mar,a, *’-*ma i *a .a*entina /d’esquerra a dreta a *a foto de bateig0 el límit a dos i s’advoca per recomanar-ne majoritàriament un. “Transferint un sol embrió pot passar que es divideixi en dos i tingui lloc un embaràs de bessons monocigòtic, però això només passa en un 1% de casos; en canvi, si se’n transfereixen dos (seleccionats perquè la parella en té alguns), hi ha un 42% de probabilitat d’embaràs de bessons”, comenta l’especialista de Dexeus.
Agustín Ballesteros, ginecòleg especialitzat en medicina reproductiva i director de la clínica IVI a Barcelona, emfatitza que, al seu centre, no només és que no vegin embarassos de tres o quatre embrions, sinó que els de bessons també són mínims, menys d’un 2% del total. “Tenim una política molt rígida de transferència d’un sol embrió perquè tenim tecnologia per poder desenvolupar els embrions fins a blastocist i, si és necessari per l’edat, seleccionar des del punt de vista cromosòmic per saber que és sa, i per tant no es necessita transferir més que un embrió en la fecundació in vitro, de manera que els únics embarassos múltiples que queden són aquells monocigòtics que venen de la partició d’un sol embrió i acaben sent bessons idèntics”, detalla.
Perquè, opina el doctor Ballesteros, no n’hi ha prou amb haver reduït els embarassos triples i quàdruples, sinó que també s’haurien d’evitar en la mesura possible els de bessons –en alguns centres de reproducció assistida encara tenen taxes d’un 20% o un 30%– perquè l’objectiu d’un tractament de fertilitat no pot ser un embaràs múltiple, sinó tenir un nen sa a casa, i l’embaràs de bessons té més risc d’avortament, més risc d’alteracions fetals i de nens prematurs” i paràlisi cerebral.
I és que, coincideixen els tres especialistes en reproducció assistida consultats, “la societat només és conscient dels bessons que acaben bé, els que es veuen jugant al parc, però no veu els molts que acaben malament”. I apunten que els riscos no són només per a les criatures: també per a la dona embarassada, “que té més probabilitat de diabetis gestacional, d’un augment de tensió arterial que acabi en preeclàmpsia o de patir gestosis –que són riscos potencialment mortals–, o altres trastorns vasculars com un excés de coagulació per la compressió dels vasos sanguinis, o tendència a hemorràgies per un excés de distensió de l’úter”, detalla el doctor Ballesteros.
Barri, per la seva banda, recorda que tots aquests riscos augmenten amb l’edat de la dona, de manera que són especialment estrictes amb la recomanació de no transferir més d’un embrió en dones de més de 40 anys, que a més solen ser receptores d’òvuls donats.
Esclar que hi ha tractaments en què és més difícil evitar els embarassos múltiples i els trigèmins, com en la inducció a l’ovulació i la inseminació artificial. “En la inducció a l’ovulació la dona rep fàrmacs que estimulen la producció d’òvuls i no podem controlar quants es fecunden; i passa el mateix amb la inseminació artificial, perquè la fecundació té lloc a l’interior de les trompes de la dona o a l’úter”, precisa Barri.
Aquesta inducció a l’ovulació va ser precisament l’origen del naixement tant de la María, l’Alma i la Valentina Escudero López com d’en Pol, en Lluc i en Gonzalo Escuin Monfort, les trigèmines i els trigèmins que il∙lustren aquest reportatge, segons expliquen les seves mares, Cynthia López i Berta Monfort, respectivament.
“Per sort els últims deu o quinze anys hi ha hagut un punt d’inflexió en la reproducció assistida, perquè quan els procediments no estaven tan desenvolupats tecnològicament s’arriscava en el nombre d’embrions transferits en les fecundacions in vitro, no es controlava quants òvuls es desenvolupaven o es donava una dosi excessiva de medicació per a l’estimulació ovàrica, i jo he arribat a veure fins a set sacs en un sol embaràs, cosa totalment inadmissible que afortunadament pertany al passat”, reflexiona Ballesteros. ●
Els especialistes aconsellen implantar un sol embrió per minimitzar també els embarassos de bessons
30,9