La Vanguardia (Català-1ª edició)
En Paco torna a casa per Nadal
L’Ajuntament acaba els primers enderrocs del Carmel, i Francisco Rueda per fi pot tornar al seu apartament, quinze mesos després
Paco Rueda va tornar al seu apartament, al passatge Sigüenza, al barri del Carmel. Content, explicant acudits. “Et saps el dels calçotets gegants?”. Quinze mesos després d’haver-se aixecat de la taula d’una revolada, d’haver marxat amb el que portava posat i poca cosa més. “Vinga, anem...”, van dir aleshores els bombers a en Paco i els seus veïns de davant. Ahir al migdia va trobar casa seva de cap per avall, amb un munt de capes de pols, però això rai. “I el de les calces gegants?”. Al cap de poc els tècnics van retirar les tanques que barraven el pas d’aquesta banda del vial.
L’Ajuntament per fi ha acabat la delicada demolició de les tres finques d’aquest passatge tan estret ubicades davant l’apartament d’en Paco, dels edificis que amenaçaven de desplomar-se sobre casa seva. “El que més vaig trobar a faltar a la residència d’estudiants on em van ficar aquest temps va ser la intimitat de la llar –diu desdibuixant de sobte el somriure–. El barri també, però sobretot la sensació de ser a casa. Allà el menjar no estava malament, però... què hi pintava, jo, tan lluny! La gent anava i venia, i jo sempre era allà”. És que ho va passar molt malament allà, al laberint d’Horta. Quan li van dir que podia tornar a casa no s’ho creia.
Perquè la del passatge Sigüenza és una història amarga, plena de disgustos, i encara a mig escriure. Aquesta també és una història de violència, de violència institucional, immobiliària, administrativa... Aquí el que passa és que als anys cinquanta molta gent que va arribar de tot Espanya es va construir la casa amb les pròpies mans. Maó a maó. Sobre una riera subterrània. Per això el vial s’enfonsa. De fet, ja fa anys que aquest passatge i molts altres habitatges del barri haurien d’haver estat enderrocats. Però el pla urbanístic que els afecta des del 2010 va estar oblidat durant lustres.
Fa dos agostos tot es va precipitar. Llavors els bombers van desallotjar un munt de veïns. “Vinga, anem...”. I després, a mesura que els tècnics feien inspeccions, s’incrementaven les finques a la picota. En total són 22. Potser una es podrà rehabilitar. Tres ja són història. Tres més van haver de ser desallotjades aquest estiu. Fa un parell de mesos també va engegar el seu procés d’expropiació, i el de cinc més.
Alguns veïns denuncien que les seves indemnitzacions no donen ni per comprar una plaça de garatge. D’altres que no van poder recuperar res. Tot estava inundat. Parlem de records de tota una vida. En altres pisos els obrers van poder rescatar alguns objectes personals. Fotografies i coses així. La gent també lamenta
L’amarga història del passatge Sigüenza està a mig escriure, malgrat que falten prop de 20 finques per enderrocar
la incertesa i la provisionalitat: “On acabarem vivint?”, es pregunten cada nit. Moltes vegades l’actuació de l’administració sembla insensible.
La regidora del districte d’Horta-Guinardó, la socialista Rosa Alarcón, reconeix que és una operació molt delicada i dolorosa. Però afegeix que aquesta vegada l’Ajuntament no deixarà res a mig fer. “Ja tenim els recursos per executar la meitat de l’operació, l’expropiació, la demolició i el reallotjament d’onze edificis, i mentrestant reunirem el que falta. No pararem”. L’import final vorejarà els 22 milions. ●
Albert de Mònaco ha explicat en una entrevista que la seva dona “no és al Principat, però podrem visitar-la molt aviat. No puc dir res més per discreció. Hi ha fatiga, no només física, que només es pot tractar amb un període de descans i seguiment”.