La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els adults no vacunats tenen 10 vegades més risc d’hospitalització que els vacunats
Un 64% dels ingressats a Catalunya estan immunitzats amb pauta completa
men que, amb el pas del temps, des que es va rebre la segona dosi, es perd immunitat respecte als contagis, però es manté una immunitat elevada respecte a la covid greu, excepte en els grups de més edat”, valora Clara Prats, de l’equip de biologia computacional Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Malgrat la immunitat que generen les vacunes, les persones immunitzades amb pauta completa representen ara un 64% de totes les que ingressen en hospitals a Catalunya. Que siguin majoria s’explica per l’alta cobertura vacunal dels grups d’edat amb més risc de patir complicacions greus per la covid.
Per edats, els no vacunats representen la majoria d’hospitalitzacions en totes les franges de menys de 60 anys. Suposen el 100% d’ingressos al grup de 12
La incidència a Espanya se situa per sobre de 100 per primera vegada des del 16 de setembre
19 anys; al v0oltant d’un 75% al de 20-39, i baixen a un 67% al de 50-59. A l’altre extrem, representen més d’un 80% de les hospitalitzacions en els més grans de 70. “Les dades dels últims dies indiquen que les terceres dosis són efectives en persones de més de 70 anys”, declara Toni Sanclement, analista de dades que ha processat les xifres de Catalunya citades en aquest article a partir de la informació publicada al portal DadesCovid del Departament de Salut. Deu dies després que comencés la inoculació de terceres dosis als més grans de 70, s’ha començat a observar com augmenta la protecció que ofereixen les vacunes davant els contagis en aquest grup d’edat.
Al conjunt d’Espanya la incidència a 14 dies es va elevar ahir a 104,3, i va superar els 100 casos per 100.000 habitants per primera vegada des del 16 de setembre. Les comunitats amb incidències més altes són Navarra (amb 278,6) i el País Basc (221,8), mentre que les més baixes es registren a Andalusia, Astúries i Extremadura (totes tres entorn de 55). També puja la pressió hospitalària, amb 2.308 pacients ingressats per covid al conjunt d’Espanya, un 19,9% més que el dijous anterior. ●
es proposa aportar valors que vagin més enllà del servei funerari, comprometent-se a proporcionar ajuda a la societat donant suport i millorant l’atenció a les persones que viuen el final de vida o un procés de dol. A l’esmentada conferència, Fernández va remarcar la necessitat de parlar del maltractament, “perquè és una realitat molt complexa i hi actuen moltes variables”. Per aquest motiu, disposar d’informació, conèixer, descriure i saber definir els maltractaments és el millor mitjà per prevenir-los i evitar-los. “No es pot tractar allò que es desconeix”, afirma l’experta.
Entre el bon tracte i el “mal tracte” intencionat, hi ha situacions en les quals una persona es pot sentir maltractada o bé que algú la maltracti inconscientment. “Podem parlar de micromaltractaments en la quotidianitat, en el dia a dia, i totes les persones som susceptibles de rebre maltractaments o produir-los”, explica la psicòloga.
Fernández posa l’exemple d’una situació quotidiana: una filla que acompanya la mare al metge. La filla veu que fan tard, va de pressa i gairebé fa córrer a la mare, que camina a pas lent. Li demana que s’afanyi, i la mare ho intenta, encara que pateix per seguir el pas, però calla. “En aquest cas, la filla exerceix un micromaltractament del qual no és conscient, però genera en la mare una situació d’angoixa i baixa autoestima perquè se sent vella, inútil, no pot seguir el ritme de la jove...”. “A la vegada, –afegeix l’experta– la filla tampoc se sent bé fent córrer a la mare”. Com a conclusió, la psicòloga apunta: “Que no hi hagi mala intenció –com pot ser aquest cas– no vol dir que no generi impacte, que no hi hagi maltractament, i això passa molt en les relacions quotidianes”.
Si la persona gran no aconsegueix gestionar les seves emocions, pot caure en un pou, “ja que el maltractament genera baixa autoestima i això fa que cada vegada es tinguin menys recursos per sortir-se’n”, remarca Elena Fernández. I en el cas de la gent gran, l’equilibri psicològic a vegades és molt dèbil, i qualsevol “agressió” pot produir un trasbals que afecti la salut física i emocional, amb problemes com ansietat, estrès, insomni, solitud, sentiments de culpa, depressió o fins i tot idees suïcides.