La Vanguardia (Català-1ª edició)
El MNAC baixa Gaudí dels altars
Ni geni aïllat ni incomprès ni sant, una exposició desposseeix la seva figura de tòpics
una de les mostres centrals de l’any Gaudí, de què es compleixen vint anys, amb noves i sorprenents aportacions. Entre els més de 650 objectes arquitectònics reunits al Museu Nacional, el visitant tindrà l’oportunitat de descobrir com era el vestíbul de la Pedrera, desmuntat als anys seixanta –les peces estaven disperses–, el bust de la font d’Hèrmoltes altres de les peces que es presenten, ha estat miraculosament recuperat als tallers del museu.
Estem davant la gran aposta de l’any del MNAC, amb un pressupost estrella de 940.000 euros, però, aclareix el director, Pepe Serra, no està pensada per a les grans multituds de turistes que cada dia arriben en autocars a les portes dels seus edificis, “sinó perquè la vegi el públic d’aquí”. Rescatar-lo del seu propi èxit, que l’ha portat a ser material de consum fàcil, i tornar-lo a contemplar amb altres ulls. Aquesta és la idea. “Si traiem Gaudí del seu món, l’empobrim. És dins del seu món on en descobrim l’autèntica importància”, assenyala Juanjo Lahuerta, director de la Càtedra Gaudí de la UPC i autor de llibres com Antoni Gaudí. Fuego y cenizas (Tenov).
L’un rere l’altre, l’exposició va desmuntant tòpics. El primer, el d’aquell nen malaltís que passa llargues temporades a la casa familiar dels afores de Riudoms i que passejant pel camp veu els arbres, les flors, els insectes i els ocells, i d’allà ho aprèn pràcticament tot. “Gaudí va ser un arquitecte, no un calderer com el seu pare o el seu avi. Ell ve a estudiar a una escola d’arquitectura que s’acaba de fundar en una ciutat com Barcelona, que fa poc que ha enderrocat la muralla, i és una ciutat buida i optimista que aspira a construir els seus nous monuments, els seus nous parcs, les seves noves institucions...”, assenyala Lahuerta. “La seva formació i la seva visió del món són intel∙lectuals. El paper que tenen l’artesania i la natura en la seva obra està estretament relacionat haise-loniigu dal va-líbnl da la ia-a Mglà amb al- msbla- sogggeal
amb el que creadors com John Ruskin o William Morris estan proposant a les grans capitals europees. Ell té una capacitat genial per interpretar tot això, però no és un geni aïllat: la seva genialitat té una base que és l’ambient estètic de l’època”. Unes ceràmiques amb motius florals i unes manetes tenen una semblança més que notable amb les que Hector Guimard havia fet sis anys abans per al Castel Béranger.
Gaudí no va aprendre gràcies a una mena de ciència infusa. Veiem com en els seus projectes d’estudiant es connecta amb els grans projectes que reflecteixen molt del que passa en aquell moment a Barcelona, i fins i tot té la gosadia de millorar-los, com el del paranimf que va presentar per a la seva prova de revàlida i l’autor del qual havia estat precisament el director de l’Escola d’Arquitectura, Elies Rogent. També va fer un projecte per a un embarcador, un luxós edifici que va anomenar Palau-Castell i un projecte per a una font monumental per a la plaça Catalunya en què l’aigua és un element arquitectònic més, a la manera d’un ou com balla gegantí.
“Un altre dels mites que persisteixen és que Gaudí era un desconegut, un incomprès, però la pregunta és molt senzilla: si Gaudí és un desconegut, un incomprès, com és que és l’arquitecte preferit de l’alta burgesia de Barcelona?”, es pregunta el comissari. “Els Güell i els Comillas són no només els més rics de Barcelona i d’Espanya, sinó també els més influents des del
cA FAMILIA MARTIN (ALFAGUARA)