La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Em vaig divertir al capdavant del primer equip però també vaig patir”
Sergi Barjuan Entrenador del FC Barcelona B
Sergi Barjuan (les Franqueses del Vallès, 1971) és abans que res un home de club. Va gaudir del seu curt però intens pas pel primer equip, que va dirigir en tres partits. No en va perdre cap i, tot i que va patir amb les lesions, es queda amb el costat bo de la seva experiència. “No tothom pot dir que ha jugat i entrenat al Barça”, insisteix mentre atén La Vanguardia amb un somriure a la ciutat esportiva blaugrana. Ha tornat a la seva funció principal, que per a ell és formar bones persones mentre ajuda Xavi Hernández.
Entrenar el Barça B és el que volia fer?
Jo vaig dir al president Laporta que volia ajudar el club. Ells van anar organitzant l’estructura del futbol base i van valorar el meu perfil per entrenar el filial. És veritat que va ser precipitat perquè van acomiadar García Pimienta i de seguida em van col∙locar aquí, però n’estic content. Conec la casa com a jugador i com a entrenador del juvenil, i he viscut experiències fora que també m’han ajudat a créixer.
Va parlar amb García Pimienta?
Sí, hi he parlat i continuem parlant. Sempre hem tingut una bona relació.
I amb Xavi Hernández?
Igual. Hem parlat aquests anys mentre ell ha estat a Qatar per WhatsApp i també per telèfon. Vam coincidir a Olot aquest estiu quan vam fer-hi la pretemporada amb el Barça B, vam aprofitar per intercanviar opinions i ara parlem gairebé cada dia per buscar solucions al que ell necessita. Cal ajudar-lo perquè el Barça pugui tornar on es mereix.
Quins jugadors tenen per vostè projecció per arribar al primer equip?
La nostra funció és fer millors tots els jugadors i potenciar les seves qualitats. A l’Abde el vaig portar perquè vaig considerar que la necessitat que tenia el primer equip requeia a reforçar les bandes. Després hi ha Ilias Akhomach, un davanter que s’està entrenant també amb el primer equip. Però insisteixo, tot és canviant.
Com es va gestionar la seva arribada al primer equip de manera interina?
Va ser una situació inesperada. No va ser fàcil perquè tenia una molt bona relació amb Koeman. Parlàvem molt i de manera habitual, però els resultats manen i el club va decidir que havia de gestionar aquests tres partits. Vaig intentar fer-ho el millor possible sabent que era una experiència que tenia caducitat. N’he gaudit molt, però també he patit.
De què ha gaudit més?
Anar a Kíev a jugar un partit de Champions sabent el que es jugava l’equip i guanyar.
I què l’ha fet patir?
Jo em vaig haver d’adaptar a tot el que hi havia amb un marge molt limitat de temps i amb l’objectiu que rendissin. El patiment arriba quan veus que en algun moment no surten les coses com vols i per descomptat amb les lesions. No parlo només d’una, és que van ser diverses i això requereix una gestió ràpida, i no hi estic acostumat. Però soc l’únic entrenador del Barça que no ha perdut ni empatat a la Champions [riu], vam guanyar fora de casa, que encara no havia passat, i a més vam marcar tres gols en camp contrari [Vigo].
Com va viure l’episodi que va protagonitzar Agüero?
No es va trobar bé, es va tirar a la gespa i quan va sortir pel seu propi peu em va dir que estava marejat. Al final del partit em van informar del seu ingrés. Jo li vaig trucar l’endemà, em va dir que li havien detectat l’arrítmia a temps. Té un avantatge i és que això li ha passat en un moment de maduresa. Si et passa quan ets jove, pot ser més dur.
Que Alves torni al Barça amb 38 anys és positiu o negatiu?
El dubte que genera Alves és saber quants partits podrà aguantar físicament, però l’experiència i que ho hagi guanyat tot aquí és un grau que sempre suma i que ajudarà els joves. A Vigo teníem una mitjana d’edat de 24 anys a la segona part. Això és difícil de gestionar i un perfil com el d’Alves ajuda.
Què es va trobar quan va arribar al primer equip?
Estaven pendents de veure per on sortiria jo i el mateix em passava amb ells. Però al final parlem el mateix idioma futbolístic. Busquets quan era petit venia amb el seu pare i jugàvem a frontennis. Ser exjugador sempre ajuda que hi hagi afinitat. Després em vaig limitar a posar ordre i a aportar tàcticament el que vaig considerar.
I ara ha tornat al Barça B i a la Primera RFEF.
És una categoria complexa i molt competida. Al nostre grup hi ha cinc filials i sis equips que l’any passat van disputar el playoff. A nosaltres ens ha fet créixer.
Està content amb la plantilla?
La seva experiència “Els jugadors estaven pendents de veure per on sortiria jo i a mi em passava el mateix”
Les opcions del Barça “Si es vol aspirar a guanyar la Lliga cal començar bé i guanyant l’Espanyol”
Els primers dies van ser caòtics. Mentre t’adaptes, et demanen jugadors perquè pugin al primer equip. Després ja es va anar posant tot a lloc. Sí que és veritat que no puc comptar amb jugadors que al principi et deien que tindries, com són Nico, Gavi o Balde, però ho vam resoldre.
L’objectiu és l’ascens?
Cal educar els nanos perquè siguin bones persones. Si després fas una bona gestió i treballes bé, els resultats arriben.
Què li suggereix la paraula
derbi i Espanyol?
Jo en tinc molt bons records. He marcat pocs gols, però dos són contra l’Espanyol. Els vaig marcar al meu amic i exporter Toni Jiménez. També vaig jugar contra excompanys com De la Peña. Demà juguem a casa, hi ha un al∙licient a la banqueta que és Xavi i si es vol aspirar a guanyar la Lliga cal començar guanyant l’Espanyol, que arriba molt bé. ●