El Barça torna a perdre al Palau 6 anys després

El Kielce de Talant Dujshebaev, botxí una altra vegada

En el seu partit 500 a Europa, la màgia del Palau Blaugrana es va esfumar. El temple blaugrana intimida el rival, però no fa miracles. I aquest Barça debilitat, a mig construir, exhaust de forces, mancat de jugadors i d’idees, va tornar a claudicar a la Champions al seu temple sis anys després: des del 5 de desembre del 2015 que no hi perdia, 2.175 dies, precisament contra el mateix rival i el mateix entrenador, el Kielce de l’inefable Dujshebaev. Ha estat una ratxa meravellosa de joc enlluernador i 46 partits sense perdre, 45 victòries i un empat. Però ja és història.

No presagiava res de bo la superioritat dels càntics dels 200 polonesos enllaunats al galliner d’un Palau amb poca assistència (2.480 espectadors) tractant-se del matx pel liderat del grup B.

El predomini sonor es va traslladar a la pista en una gran facilitat per marcar del Kielce, que va dur la iniciativa fins al 4-5. El Barça es mantenia a la superfície amb els gols de N’Guessan (3 dels 4), però es va enlairar així que van escalfar el braç els dos esquerrans, Mem amb 3 gols seguits i Aleix, per al 8-5 després d’un parcial de 4-0 a partir d’una gran defensa.

El Barça va jugar els millors minuts esprement la velocitat fins a la màxima renda, el +4 de Fàbregas (10-6, 16m). Però llavors es va ensorrar. Ortega va donar el primer descans a Ludo –l’únic pivot, per la lesió de Frade– al minut 17 pel jove Parera, i l’equip va desconnectar. Del +4 es va passar a l’11-11 per quatre atacs seguits fallats amb contraatac polonès. Sant tornem-hi a remar després d’haver gaudit de la millor renda.

El Kielce va ensumar la por i va collar, especialitat de Talant. Va assestar un parcial de 3-7, per al 14-18, màxim desavantatge al 27m28s. El Barça es dessagnava per tot arreu: ni defensava –amb Fàbregas esgotat–, ni parava –Maciel va substituir Gonzalo i no en va veure ni una–, ni interceptava pilotes. I en atac, sort de N’Guessan (5 ), que mantenia els signes vitals. Ortega va buscar un revulsiu canviant els extrems i amb Makuc, però falta espurna.

La segona part va començar amb la difícil missió de remuntar 3 gols (16-19). Amb heroica i orgull, aferrant-se als míssils de Mem, al gladiador Fàbregas i la gosadia de Makuc va poder aproximar-se a 1 gol (del 22-23 al 3031). Però el Kielce, amb ofici, va saber desenganxar-se i va acabar assestant el cop de gràcia amb el 30-32 de Moryto a falta de 35s. Una derrota dolorosa que allunya el liderat a 3 punts.

Barça: P. de Vargas, Aleix (3, 1p), Mem (7), Cindric (1), N’Guessan (7), Ariño (2), Fàbregas (5); Petrus, Langaro (1), Parera, Richardson, Janc, Fernández (1), Makuc (3), Ali Zein, Maciel (p.s.). ●

Ni amb l’empenta d’un Palau Blaugrana entregat ni amb els 14 gols entre N’Guessan i Mem n’hi va haver prou