La Vanguardia (Català-1ª edició)
La despesa per Nadal creixerà un 14% per sobre del nivell prepandèmia
El consum de viatges augmenta un 91%, i el 36% de les compres seran en línia
El consum de les llars es recupera i ja supera nivells prepandèmia en determinades categories. Després d’un estiu amb una demanda turística per sobre de l’esperat, l’altre termòmetre que mesura l’evolució de la despesa, la campanya nadalenca, també avança. Així, les famílies espanyoles tenen previst gastar una mitjana de 613 euros en les seves pròximes compres nadalenques, això és un 14% més que els 554 euros que van gastar en aquell període l’any 2019, abans de l’esclat de la pandèmia, segons el 17è Estudi de Consum Nadalenc presentat ahir per Deloitte.
Una reduïda percepció de la por davant la pandèmia, l’absència de limitacions i les ganes de donar-se capricis després del període de patiment estan darrere d’aquest impuls. De fet, encara que els regals i l’alimentació continuaran sent les dues categories que s’emporten més percentatge del pressupost, un terç de la despesa es destinarà a consum discrecional, aquest que recull els capricis tant físics com de sensacions.
Pugen amb força categories com els viatges, i el lleure i la restauració. En el cas dels viatges, s’ha passat de destinar 64 euros el 2019 a 122 el 2021, amb un increment del 91,1%. El lleure i la restauració passen de 79 euros el 2019 a 109 el 2021, un 37,7% més.
“Ha canviat l’ordre de les prioritats. El consumidor es preocupa més pel seu benestar i per dur a terme els valors que té en la seva vida. I sobretot destaca que hi ha moltes ganes de viatjar”, explica Bruno Rodríguez, soci de la consultora Deloitte, responsable de l’àrea de Consum i Retail.
Una altra de les tendències que segons l’estudi es consolida és la compra en línia. Aquest any el 36% dels enquestats té previst fer les seves compres nadalenques per aquest canal, davant el 29% de l’any 2019 o el 28% que ho van fer el 2018.
Com en anys anteriors, la temporada de compres de Nadal s’amplia des de novembre, quan comencen les vendes en dates clau com el black friday o el ciberdilluns, quan es concentren el 15% de les compres, fins al mes de gener. “El desembre continua sent el mes preferit, amb el 53% de les compres, el novembre ha decaigut del 34% el 2019 al 27%, malgrat la sensació de possible
Les botigues de barri es consoliden com la primera opció per adquirir els regals nadalencs
desproveïment, i els que esperen a les rebaixes de gener per fer les seves compres creixen fins al 10% enfront del 4% del 2019”, analitza Victoria Larroy, sòcia de béns de consum i distribució de Deloitte.
La pandèmia també ha canviat la sensibilitat dels consumidors en relació amb les compres. La sostenibilitat s’ha convertit en factor molt rellevant a l’hora de prendre decisions, fins al punt que el 73% dels consumidors assegura que ha canviat el patró de consum per ajudar a abordar el canvi climàtic, de manera que el 34% va pagar més i un 19% va esperar més per poder rebre productes més sostenibles.
Aquesta sensibilitat és la que torna a donar protagonisme, com ja va ocórrer en plena pandèmia, a les botigues de barri, que es consoliden com a primera opció de compra amb el 25%. “Jo no recordo que abans de la pandèmia haguessin assolit més d’un 10% en cap de les edicions d’aquest estudi”, assegura Larroy.
L’eufòria compradora que s’ha instal∙lat després de les restriccions ha fet també que tant la logística com els comerços augmentin les contractacions per reforçar les plantilles per damunt dels nivells precovid. Només per a aquest black friday es preveuen 43.170 contractacions al sector, la xifra més alta dels darrers anys. Els llocs de treball previstos superen en un 22,7% la xifra de l’any passat i un 48,8% la del 2019, segons dades de Randstad Research. La patronal de la logística UNO calcula també que es batrà un rècord de trameses, amb més de 100 milions de comandes per transportar. En ciutats com Madrid fins i tot han habilitat transport gratuït al centre per facilitar les compres dels ciutadans.
Aquesta recuperació de la despesa de les llars té, malgrat això, una doble cara. L’estalvi acumulat al llarg de la fase més dura de la pandèmia –el 2020 va tancar amb una mitjana del 15%, una xifra històrica– ha propiciat que creixi la capacitat de compra. Però els diners estalviats s’esgoten. El pla pressupostari del 2022 que el Govern central va enviar a la UE anticipa una progressiva reducció dels nivells d’estalvi acumulats, assolint-se taxes d’estalvi similars a les del 2019 a partir del 2023. El director d’Economia del Banc d’Espanya, Óscar Arce, es va pronunciar ahir en aquest sentit i va afirmar que no preveu que la taxa d’estalvi de les llars arribi als nivells precovid fins al 2023. ●
hir, dijous 18 de nov e mb r e , l a X a r x a Internacional de C·tedras Abertis va lliurar els IX i X Premis Internacionals de Gestió d’Infraestructures de Transport i Seguretat Vial, que van reconèixer els treballs més destacats en l’àmbit universitari entre els guanyadors de les set edicions nacionals d’aquest mateix guardó (que s’han celebrat a Espanya, França, Itàlia, Mèxic, Puerto Rico, Xile i el Brasil).
Aquests reconeixements són una iniciativa més amb què Abertis, operador líder internacional en el desenvolupament i la gestió de vies d’alta qualitat, reafirma el compromís amb l’avenç tecnològic i la recerca per ajudar a transformar la mobilitat del futur.
L’acte de lliurament, que va tenir lloc a la Sala d’Actes José Echegaray de l’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Madrid i es va retransmetre per
va estar presidit per Francisco Martín Carrasco, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de l’UPM, Juan Manuel Muñoz Guijosa, adjunt al vicerector per a Innovació i Transferència a la mateixa Universitat, Josep Maria Mirmi, responsable de Relacions Institucionals i Reputació Corporativa d’Abertis i José Manuel Vassallo, catedràtic de l’UPM i codirector de la C·tedra Abertis a España.
En la modalitat de Gestió d’Infraestructures, el premi de la IX edició va recaure en el Dr. Marcel Sala, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per la investigació sobre el model d’estratègies de gestió d’autopistes presents i futures. A la seva tesi, el Dr. Sala va analitzar com optimitzar la circulació de vehicles a partir de les dades recopilades en una autovia d’accés a Barcelona, on es van observar els efectes reals de la variació dels límits de velocitat i els canvis de carril. De la mateixa manera, l’estudi indaga en les possibilitats que, en un futur proper, oferirà la irrupció dels vehicles autònoms (VA) a les autopistes.
El premi en la modalitat de seguretat viària va ser per al Dr. Jesús Balado, de la Universitat de Vigo, que ha treballat en l’elaboració de rutes urbanes per a diferents perfils de mobilitat. Tal com demostra el seu estudi, a partir d’informació geomètrica, topològica i semàntica, es pot construir un model per calcular itineraris que
! " ! # $ ! % ! & ' ! ( )
La Xarxa Internacional d’Innovació de la C·tedra Abertis busca
Cotització
Euros 6ar> %
Capitalitz.
borsOria
Rend.
anF %