Bon Preu inverteix 48 milions en un centre logístic a Montblanc

ques al passat i al PP per reivindicar el seu projecte d’avui, un mecanisme per al qual no ha aconseguit el suport de la CEOE. I això fa mal. Va ser precisament un dels punts que més li va criticar l’oposició, així com també l’augment dels costos laborals que suposarà. “És el seu nou impost a l’ocupació, el seu impuestazo laboral, i és insuficient per aturar l’increment de la despesa. Perjudicarà especialment els més joves”, el va criticar el diputat popular Tomás Cabezón.

Aquest augment de les contribucions per finançar el fons de reserva de les pensions, 0,6 punts percentuals dels quals 0,5 correspon pagar a l’empresa, va ser també el gran motiu del rebuig de la patronal a l’acord. Aquí, Escrivá va insistir que a Espanya el pes de les cotitzacions socials en el PIB és més reduït que als països de l’entorn, i que l’impacte del MEI serà només d’un augment de 0,2 punts del pes de les contribucions en el PIB. També va argumentar que els costos laborals de les empreses espanyoles són moderats en relació amb la UE.

Tot i això, el popular Cabezón va recriminar a Escrivá que, en els seus temps de president de l’Airef, argumentava el contrari. En un informe d’abril del 2015, l’Escrivá de l’Airef mantenia que “les cotitzacions socials a Espanya són relativament altes, situant-se 6 punts per sobre de la mitjana de l’OCDE”, i recomanava que “qualsevol modificació no hauria d’implicar un increment de les cotitzacions socials”.

Una altra de les qüestions que va haver de justificar Escrivá és el seu càlcul d’aconseguir 42.000 milions d’euros el 2032. El seu argument és que la rendibilitat històrica del Fons de Reserva és del 3,5% i que amb aquest percentatge se sumaria aquesta quantitat. A la crítica que la rendibilitat actual és molt més baixa, va respondre que no es pot comparar amb els últims anys, immersos en una pandèmia. ●

El grup Bon Preu –propietari dels establiments Bonpreu, Esclat, EsclatOil i BonpreuEsclat Energia– instal∙larà un gran complex logístic a Montblanc, a la Conca de Barberà. La companyia preveu que aquest nou centre, en què invertirà 48 milions d’euros, creï gairebé mig miler de llocs de treball, segons va anunciar el vicepresident de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. Es tracta d’una de les inversions més grans de l’última dècada a la comarca.

L’empresa preveu crear 470 llocs de treball per reforçar el negoci a Tarragona, Lleida i l’Aragó

En concret, Bon Preu ha adquirit dues parcel∙les –d’una superfície total aproximada de 188.000 m2– per un import de 15,4 milions. En aquest terreny, propietat fins ara de l’empresa pública Cimalsa, s’aixecaran les noves instal∙lacions del grup de distribució, un projecte que anirà en paral∙lel a la construcció de la primera fase del polígon Logis Montblanc. L’obra està previst que finalitzi a finals de l’any que ve.

De fet, Bon Preu va ser l’única empresa que va presentar oferta per les dues primeres parcel∙les que es comercialitzen del futur polígon, que comptarà amb una planta fotovoltaica per fer-ho totalment sostenible i una estació ferroviària. Les parcel∙les adjudicades al grup propietat de Joan Font ocupen una tercera part del terreny disponible de Logis Montblanc.

Les noves instal∙lacions de Bon Preu donaran servei a Tarragona, Lleida i l’Aragó, i no es descarta que vagin vinculades a altres activitats de la companyia, que preveu invertir 48 milions en el recinte i crear 470 llocs de treball directes. D’aquesta manera, la companyia comença a materialitzar el seu interès des de fa temps d’aixecar un complex logístic al sud de Catalunya, una decisió que s’emmarca dins de les seves previsions de creixement. “Això ens permetrà cobrir de manera més eficient la logística de les botigues ubicades a les comarques de Ponent i el sud de Catalunya”, van detallar fonts del grup.

La companyia també va explicar que la posada en funcionament de les noves instal∙lacions està prevista “a llarg termini” i seran complementàries a les que ja té als Hostalets de Balenyà, a la comarca d’Osona. L’objectiu del grup, que va facturar 1.625 milions l’any passat, “és reforçar la potencialitat de les comarques del sud de Catalunya, generant riquesa i un gran impuls socioeconòmic” per a la Conca de Barberà, van afegir.

Així mateix, fonts del grup van demanar que s’agilitin els tràmits administratius i urbanístics que queden pendents perquè el projecte sigui aviat una realitat. ●