Operació Catalunya

L’excomissari Villarejo defensa que la persecució als Pujol va ser semblant al robatori de Bárcenas, mentre que l’Audiència ho nega

L’anomenada operació Catalunya va ser un acte d’Estat o una tasca policial legal? O directament no va existir? Segons qui expliqui el que va passar, diu una cosa o diu la contrària. L’Audiència Nacional acaba de dir que el procés a la família Pujol, eix central d’aquelles investigacions a dirigents catalans, va formar part d’una investigació policial legal en què va participar el llavors comissari José Manuel Villarejo, ara acusat per haver liderat una trama de corrupció policial.

Tot i això, aquest ex alt comandament, ara en llibertat després de passar gairebé tres anys en presó preventiva, va llançar aquesta setmana un missatge a través del seu advocat. L’operació Catalunya, segons ha volgut matisar, és el mateix que l’operació Kitchen, de manera que s’entén que, si s’investiga l’una, s’investiga l’altra. Aquesta última forma part de la macrocausa a Villarejo. Estan processats el ministre de l’Interior de l’època, Jorge Fernández Díaz; el seu ex número dos, Francisco Martínez, i part de la cúpula policial del moment, per haver organitzat un “dispositiu parapolicial” amb l’objectiu de sostreure documents a qui va ser tresorer del PP, Luis Bárcenas.

Per la Kitchen el jutge els ha processat per l’ús de fons reservats amb l’objectiu d’orquestrar una operació il·legal per robar documents que podrien afectar el PP, aleshores (2013) al Govern amb Mariano Rajoy de president.

Tot i això, el mateix instructor de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha tardat dos anys a decidir què feia amb l’operació Catalunya. La qüestió és si va ser un altre dispositiu il·legal per eliminar dirigents catalans en un moment en què el desafiament independentista pujava com l’escuma.

Finalment, el magistrat ha conclòs que no existeix aquesta operació Catalunya, sinó una investigació policial respecte a la família Pujol en què va participar Villarejo, i que aquest últim va actuar en el marc de la seva tasca com a policia. Fa un lleu gest, i reconeix que es podria haver comès alguna il·legalitat per obtenir informació dels comptes de la família de l’expresident català a Andorra, una qüestió que ja s’està dilucidant al país veí i que, per tant, no és de la incumbència de la justícia espanyola. Els Pujol acaben de recórrer contra aquesta decisió. A parer seu, l’actitud de Villarejo en la investigació no es pot parcel·lar al que va passar a Andorra, sinó a la totalitat de la seva feina, i, per tant, ha de ser l’Audiència Nacional l’encarregada d’investigar si es van cometre aquestes irregularitats, tal com es desprèn del recurs de reforma interposat a què ha tingut accés La Vanguardia.

El que reclamen els Pujol és ser considerats perjudicats de Villarejo per les seves il·legalitats. De totes maneres, ja hi va haver un jutge de l’Audiència, José de la Mata, que va delimitar la investigació judicial contra els Pujol i va certificar que tot el que hi ha en la causa contra ells s’ha obtingut d’acord amb la llei. Ja amb la instrucció als Pujol pràcticament finalitzada, es van descobrir en paral·lel, arran de la detenció de Villarejo, converses en què ell assegurava que havia cobrat fons reservats per seguir els Pujol.

A aquest puzle s’afegeix la compareixença aquesta setmana davant la comissió Kitchen, que se celebra al Congrés dels Diputats, de qui va ser màxim responsable de la Comissaria General de Policia Judicial aleshores, José García Losada, que va reconèixer un intent del màxim responsable policial, Eugenio Pino, perquè Villarejo col·laborés amb el seu departament en la investigació de Pujol. “No el vaig deixar ni parlar, a Villarejo. Crec que el tema era per un suposat informe de la UDEF més fals que Judes sobre el patrimoni dels Pujol”. L’última paraula judicial la tindrà la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que determinarà si s’ha d’investigar. ●

García Castellón afirma que l’actuació de Villarejo contra els Pujol va ser tasca policial