Incertesa sobre la inflació

Hi ha la por que l’elevada taxa d’inflació que pateix la zona euro, que és superior al 4% (a Espanya, 5,4%), no baixi a mitjà termini tal com seria el més desitjable. L’alarma la va reiterar ahir novament el president del banc central alemany –el Bundeskank–, Jens Weidmann, que va advertir d’un risc real que es consolidi una inflació massa elevada i que, per tant, calgui ser molt vigilants per endurir la política monetària. No veu convenient, en aquest escenari, que l’actual fase monetària expansiva es prolongui molt de temps.

Malgrat que l’euro pateix la inflació més elevada de la seva història, amb una taxa que és el doble de l’objectiu del 2% marcat pel Banc Central Europeu (BCE), la presidenta d’aquesta institució, Christine Lagarde, va rebatre Weidmann assenyalant que les perspectives d’inflació s’encaminen cap a l’objectiu del 2% a mitjans de l’any vinent.

La tesi de la presidenta del BCE és que els preus de l’energia, que són el principal element inflacionari, es moderaran la primera meitat del 2022, i que els colls d’ampolla en els subministraments, que també són un factor d’encariment dels productes, es resoldran progressivament a mesura que l’oferta s’adapti a la demanda. A més, al gener, deixarà d’influir l’efecte comptable de l’IVA a Alemanya, que l’any passat en plena pandèmia es va reduir temporalment.

Per tot plegat Lagarde no és partidària d’apujar els tipus d’interès ni ara ni el 2022. Considera que els preus de l’energia ja exerceixen prou pressió per reduir el consum i que incrementar els costos de finançament ofegaria la reactivació. En aquest sentit afirma que no es pot comprometre el futur per un problema temporal com és l’actual inflació.

A ningú no se li amaga que les incerteses sobre l’evolució dels preus són elevades, ja que no s’ha de descartar una segona ronda inflacionista si els pronòstics de Lagarde triguen més de l’esperat a complir-se. El consell de governadors del BCE, que s’ha de reunir al desembre, serà determinant per fixar la política monetària el 2022 i definir el calendari de retirada dels estímuls monetaris. Això, al seu torn, dependrà de l’impacte que pugui tenir l’actual repunt de contagis de la covid en el ritme de recuperació econòmica europea. Mentre al Japó, la quarta economia del món, s’ha engegat un nou programa de recuperació econòmica per valor de 429.000 milions d’euros, el més gran fins ara adoptat al país. Consolidar la reactivació és el gran objectiu, allà i aquí. ●

La presidenta del BCE reitera que es reduirà a taxes del 2% l’any vinent