La Vanguardia (Català-1ª edició)
Èxit de ‘Patria y vida’ als Grammy Llatins més polítics
L’himne anticastrista es consagra com a millor cançó
La 22a edició dels Grammy Llatins passarà a la història per ser la més política de totes les que s’han celebrat.
A l’Havana van tremolar els fonaments del poder quan a l’MGM Grand Garden Arena de Las Vegas van obrir el sobre i Patria y vida va ser elegida com la millor cançó de l’any, el segon Grammy més important a la llista d’aquestes distincions.
A la festa en què es va recuperar el contacte humà després del confinament de la pandèmia, la glòria va correspondre a un reguitzell de músics i compositors cubans (Yotuel, Gente De Zona, Descemer Bueno, Maykel Osorbo i El Funky), que han convertit aquesta cançó en un himne revolucionari contra el règim postrevolucionari que va instaurar el castrisme.
La gala ja estava gairebé al final i l’auditori va registrar una exclamació de fervor com no hi havia hagut en tota la vetllada. Va quedar clar amb qui estaven els assistents i l’acadèmia. És un premi que es va qualificar d’estrany, ja que no ha estat gens habitual, en les 21 edicions prèvies, reconèixer un tema de contingut polític tan explícit. Els autors van reclamar en el moment de recollir-lo “la llibertat de tots els presos polítics”.
Ja hi havia hagut un primer moment Cuba, que va presentar per descomptat Gloria Estefan. Va parlar de “la promesa d’un dia millor” quan va donar pas a Yotuel, Gente de
Zona i Decemer Bueno per interpretar Patria y vida, que ha mobilitzat l’illa. “Visca Cuba lliure”, va dir Yotuel en arrencar. Des del primer moment el públic s’hi va abocar i va corejar el tema. Va ser un avançament del que vindria.
No va ser l’única sorpresa. Entre tots els favorits a la grossa, el d’àlbum de l’any, el tapat era Rubén Blades i Roberto Delgado & Orquesta pel seu Salswing. Blades, de 73 anys, ja havia pujat abans a l’escenari per tocar, acompanyat de Delgado i la seva orquestra, i per acceptar la distinció de persona de l’any del 2021.
Per pes, el colombià Camilo va ser el guanyador. Tenia deu nominacions, el que més, i se’n va emportar quatre (millor àlbum pop vocal, cançó pop, cançó tropical i fusió o interpretació urbana). Va perdre, tot i així, els dos gramòfons més preuats. Juan Luis Guerra es va quedar amb tres, mentre que C. Tangana o Bad Bunny en van recollir dos. ●
L’altre triomfador va ser Rubén Blades, que es va endur el millor àlbum per sobre de Camilo i C. Tangana