Rússia prioritza controlar el pati del darrere a la relació amb Occident

Moscou aprofita crisis com la dels migrants per consolidar la seva influència

Malgrat el seu paper secundari en la crisi migratòria de la frontera entre Bielorússia i Polònia, és a Moscou cap a on primer aixecaven la vista els líders europeus quan buscaven una solució. No està clar si el present embolic li reportarà beneficis, però com altres crisis anteriors i actuals de la regió, Rússia sempre està implicada d’una manera o altra. És pràcticament una obligació per mantenir l’esfera d’influència i prevenir la integració dels veïns en l’OTAN i la Unió Europea.

“Aquesta influència és la columna vertebral del sistema rus. Sense ella, qui es prendria seriosament el Kremlin? Per a l’elit mantenir-la és més important que les bones relacions amb Occident”, assegura a La Vanguardia l’analista política Lilia Xevtsova.

És d’igual opinió Arkady Moshes, director del Programa sobre Veïnatge Oriental de la UE i Rússia a l’Institut Finlandès de Relacions Internacionals. “Rússia assumeix que està en conflicte amb Occident i actua amb una mentalitat de suma zero. El seu càlcul és que tard o d’hora Occident farà concessions, com sempre fa Europa”, explica.

El punt més calent de tota la geografia que li interessa a Rússia és des de fa set anys Ucraïna. El 2014 Moscou es va annexionar la península de Crimea, en una operació condemnada per Kíev i els països occidentals com a il·legal, i va començar la guerra a la regió del Donbass, on Moscou dona suport als separatistes prorussos.

Cada vegada que augmenta la tensió a l’est d’Ucraïna, o que Rússia desplega desenes de milers de tropes a prop de la frontera, com en les últimes setmanes, s’encenen les alarmes als països occidentals. Ucraïna i els seus aliats temen una invasió. Per a Moscou, l’amenaça és l’OTAN.

“Les nostres preocupacions i advertències sobre l’expansió de l’OTAN s’han ignorat del tot”, va dir dijous el president rus, Vladímir Putin. A més, va criticar la presència de bombarders amb capacitat nuclear de l’Aliança “a vint quilòmetres de la nostra frontera” i “maniobres militars provocatives al mar Negre”.

“L’elit russa no té una estratègia concreta. Es limita a ser conservadora, a continuar controlant el que ja controla”, explica per telèfon Borís Kagarlitski, director de l’Institut de la Globalització i els Moviments Socials.

En aquesta política de conservació, hi ha diverses maneres d’actuar. En la guerra de Nagorno-Karabakh de l’any passat, el Kremlin va ser mediador entre les exrepúbliques soviètiques d’Armènia i l’Azerbaidjan. “És impensable que Rússia no s’impliqui en tot el que succeeix. És una manera de mantenir el gran imperi que ha heretat. Encara que no es mereixi aquesta herència, tampoc no pot renunciar-hi”, opina Kagarlitski.

També s’ha vist la mà del Kremlin en l’actual crisi de Bòsnia i Hercegovina, la pitjor des del final de la guerra, el 1995. Milorad Dodik, que compta Moscou entre els seus aliats, ha amenaçat de separar la República Srpska (d’ètnia sèrbia), que ell presideix, de la resta del país (bosnians i croats). La ministra d’Afers Exteriors bosniana, Bisera Turkovic, és partidària d’entrar com més aviat millor a l’OTAN per dotar de pau i seguretat el seu país.

Però, es beneficia Rússia d’aquestes crisis? Kagarlitski creu que no, perquè fan malbé la seva imatge i no fan més que empitjorar les ja males relacions amb Occident. En el cas del conflicte migratori, Moshes sí observa certs aspectes que poden beneficiar Moscou, “perquè Occident es veu feble i incapaç de resoldre un problema minúscul (comparat

El conflicte a la frontera oriental de la UE desvia l’atenció sobre drets humans i repressió

amb el nombre de migrants que arriben als països de la Mediterrània cada any, això és un assumpte realment petit), perquè Occident (almenys Berlín i París) demanen ajuda a Moscou, fet que ofereix una posició de debilitat i és una invitació a regatejar en altres matèries, i perquè l’atenció es desvia dels drets humans i la repressió política a Bielorússia i a la mateixa Rússia”.

Els experts consultats creuen que en la crisi migratòria, Rússia s’ha trobat amb les mans lligades a Lukaixenko, perquè “és un aliat proper a qui Rússia ha promès i enviat tota mena d’assistència. Ara no pot abandonar-lo, o el seu compromís amb la resta d’aliats es posaria en dubte”, apunta Moshes. Segons Xevtsova, “Moscou no estava preparada perquè sorgissin amenaces de xocs militars a la frontera de Polònia i Bielorússia, o que Lukaixenko fes xantatge a Europa amenaçant de tallar el gas. Ara Putin vol resoldre el conflicte, però sense la rendició de Lukaixenko. Encara que no mostri simpatia per ell, no pot abandonar-lo: és en el codi genètic del sistema rus que Bielorússia es quedi en la seva esfera d’influència”. ●

VALDA KALNINA / EFE Reservistes de les forces armades d’Estònia col·loquen filats a la frontera amb Rússia a Meremae