La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oposició veneçolana torna a unes eleccions
La presència de la UE legitima els comicis locals i regionals
cions específiques, que després van desembocar en l’esmena a la totalitat al sistema ultraliberal, que van ser les protestes del 2019. En el cas de Boric, va ser un dels líders estudiantils que van paralitzar Xile per exigir educació universitària gratuïta.
Favorit als sondejos que ja circulen per a la segona volta sobre un hipotètic enfrontament amb Kast, Boric és el candidat d’Apruebo Dignidad, aliança de forces esquerranes que equivaldrien al Podem espanyol, i també compta amb el suport del Partit Comunista, del qual el jove líder es va desmarcar durant la campanya criticant els governs autoritaris de
Nicaragua i Veneçuela.
Malgrat que tant Kast com Boric basen part del seu èxit en l’antipartidisme i la crítica a la casta política, el primer va ser un pes pesant de l’UDI i el segon és diputat des del 2014 i engloba un partit gens nou com el comunista. A més, l’ascens de tots dos a les enquestes ha provocat que destacats membres de la dreta governant i del Partit Socialista els donin suport públicament. Per exemple, la diputada socialista Maya Fernández, neta del president enderrocat per Pinochet, Salvador Allende, apareix fins i tot a la propaganda amb Boric i no amb Provoste.
En aquest sentit, el professor de la Universitat de Xile, Octavio Avendaño, afirma que “l’antipartidisme, que és molt exacerbat, no ve de fora dels partits”, tot i que reconeix que Kast i Boric avui no estan personalment “vinculats als partits tradicionals”, que han experimentat una “forta caiguda en termes organitzatius”. En una entrevista telefònica amb La Vanguardia des de Santiago, aquest sociòleg assegura que alguns polítics tradicionals “van assumir l’antipartidisme per posicionar-se”.
No obstant això, Avendaño adverteix que “no hi ha res segur” als comicis d’avui perquè “l’electorat és massa volàtil” i remarca que “no estan ateses les condicions perquè un sol líder polític aconsegueixi atreure una àmplia majoria de l’electorat”, per la qual cosa, si es confirmés que Kast i Boric passen a segona volta, requeriran pactes amb la resta de candidats i partits polítics.
També amb els partits tradicionals. ●
Les eleccions d’avui a Veneçuela són regionals i municipals. No són presidencials, ni legislatives però són transcendentals. Els comicis representen la tornada al terreny de joc d’una oposició que, migrada i tot, amb els seus dirigents empresonats, exiliats o inhabilitats, entoma aquesta jornada com una nova oportunitat de posar fi al règim chavista.
Oxigen per a l’oposició, però també per al Govern de Nicolás Maduro, perquè la implicació de la UE amb l’aportació d’observadors internacionals suposa una certa legitimació del règim. És una mena de treva. No ha canviat res. Tant la UE com els EUA continuen considerant autoritari Maduro, si no un dictador. Tanmateix, després de la desaparició del mapa continental del bel·licista Trump, la comunitat internacional no té més remei que forçar una entesa entre Govern i oposició. Amb un objectiu difícil: aconseguir que les eleccions presidencials del 2024 es puguin celebrar de manera lliure i transparent, amb la participació de l’oposició, amb observadors estrangers i amb l’acceptació dels resultats per totes dues parts.
La pressió al chavisme en forma de sancions econòmiques i personals contra els dirigents del règim ha produït alguns efectes els últims anys. El darrer, les negociacions emparades per Noruega, que en la seva última etapa es desenvolupaven a Mèxic. Tanmateix, la recent extradició des de Cap Verd cap als EUA de l’empresari colombià Álex Saab –assenyalat com a testaferro de Maduro–, va fer que el president veneçolà ordenés la retirada de la delegació chavista. Hi ha senyals que, després dels comicis, el diàleg es reprendrà. Això sí, un resultat molt favorable al chavisme –legitimat per la UE– podria jugar en contra de les demandes opositores, entre les quals l’avançament de les presidencials.
Ara bé, el principal obstacle per a l’oposició és ella mateixa. La divisió de l’antichavisme continua i com més va més gran és la distància entre els diferents líders i, sobretot, entre els opositors que es van exiliar i els qui van decidir continuar lluitant des de Veneçuela, amb el cost i la repressió que els ha comportat.
A més, dins del país es disputen el lideratge opositor l’excandidat presidencial Henrique Capriles i l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó. Capriles crida a participar en els comicis, que assegura han de significar “un rellançament i una reorganització” de l’oposició. Per la seva banda, Guaidó juga a l’ambigüitat, perquè critica les eleccions però el seu sector també s’hi presenta.
L’oposició va boicotejar i no es va presentar a les presidencials del 2018 ni a les legislatives del 2020, actitud que va donar pas a victòries aclaparadores del chavisme. ●
Boric és producte d’una preqüela de l’esclat social del 2019, les protestes estudiantils
Tot apunta que tant Kast com Boric necessitaran pactar amb altres partits, tradicionals inclosos