CASTEL GANDOLFO

manes als jardins de la residència papal de Castel Gandolfo, incloent-hi les zones extraterritorials de la Santa Seu, és d’una bellesa extraordinària. A la via de les roses hi ha flors regalades per altres estats als pontífexs. Una alzina de 900 anys sosté el terreny. Hi ha restes de la vil·la romana que va fer construir aquí l’emperador Domicià. Situades al costat del pintoresc llac Albano, no haurien d’estar gaire lluny d’on hi havia la llegendària ciutat llatina d’Alba Longa.

Els apartaments papals del Palau Pontifici tampoc no tenen pèrdua: estan intactes la biblioteca i l’estudi on s’han escrit moltes encícliques, el saló suís, reservat un temps a la guàrdia pontifícia, la sala del Tron, la del Rellotge i el salottino verd. Una de les habitacions que desperta més curiositat és el senzill dormitori papal, encarat al mar Tirrè, on van morir dos papes, Pius XII el 1958 i Pau VI el 1978. Joan Pau II es va refugiar allà una llarga temporada després de museu. El que podria semblar un gest d’obertura de l’Església catòlica als seus fidels, per als gairebé 9.000 habitants d’aquest petit poble a una vintena de quilòmetres al sud-est de Roma ha estat una maledicció. Més de vuit anys després que fos elegit Francesc, els seus ciutadans encara estan dolguts per la seva renúncia a la residència estival dels papes des del segle XV.

“Segueixo enfadat, sí, perquè ens ha fet mal al cor. No es pot esborrar de cop la història”, comenta en Maurizio, propietari d’una botiga de souvenirs a la plaça de la Llibertat, on hi ha el palau Apostòlic. “És una mica més profund, de sentiments. El trobem molt a faltar”, diu l’Stefano, que regenta una cafeteria al centre del municipi.

En un gest d’austeritat que va sorprendre Castel Gandolfo i el món catòlic, el papa jesuïta va determinar el 2013 que passaria les vacances durant el seu pontificat al seu modest apartament a la residència de Santa Marta al

Vaticà. Bergoglio no ha agafat mai vacances, i traslladar-se durant setmanes a un palau com un sobirà no forma part de la seva personalitat. De nen, els seus pares no tenien ni cotxe ni diners per sortir de Buenos Aires a descansar. L’última vegada que va triar passar vacances fora de la seva residència habitual va ser el 1975. Així que a diferència del papa emèrit o de Karol Wojtyla, que estimaven aquest lloc i cada vegada hi passaven períodes més llargs, Bergoglio opta per passar el mes de juliol amb tranquil·litat, però a casa: es posa el despertador més tard, suspèn la majoria d’audiències i es dedica a llegir o a preparar els seus pròxims viatges.

“Va ser un llamp que ens va espantar tots. Després ens vam enamorar de Francesc, però crèiem que tindríem dos papes, i ens vam quedar sense cap”, recorda al seu despatx l’alcaldessa de Castel Gandolfo, Milvia Monachesi. “Va ser especialment dolorós perquè veníem de dos papes, Joan Pau II i Benet XVI, que tenien un especial afecte a aquest poble”, insisteix. El papa polonès tenia tant d’afecte a aquesta residència que l’anomenava el “Vaticà dos”.

Una placa al costat de l’Ajuntament recorda una frase que els habitants de Castel Gandolfo

POOL / GETT