Orfes de Papa

encara repeteixen d’una tirada: “Aquí ho tinc tot: veig les muntanyes, veig el mar, veig el llac i la gent bona. Us beneeixo en el nom del Senyor”. La va dir el 2011 Benet XVI, un pontífex que estimava els seus períodes a Castel Gandolfo. Solia passar aquí més de dos mesos a l’any, i que es va mudar allà temporalment després de renunciar al pontificat en espera de les reformes a la seva actual casa, el monestir Mater Ecclesiae a l’interior del Vaticà. És tanta l’estima que li tenen que continuen enviant-li cada any una cistella de préssecs, com és tradició amb els papes. L’alcaldessa mostra amb orgull l’última carta d’agraïment del papa emèrit, datada a l’agost, en què Ratzinger, de 94 anys, escriu: “Tot i que sento que vaig cap al final de la meva vida, estic segur que en el futur l’amistat entre els papes i la ciu

N MU Benet XVI beneint els pelegrins des de la residència de Castel Gandolfo. A la dreta, la mateixa plaça, menys sovintejada durant el pontificat actual tat de Castel Gandolfo durarà”. “Em va fer sentir esgarrifances”, explica Monachesi.

La vida a Castel Gandolfo, considerat un dels pobles més bonics d’Itàlia, sempre ha girat entorn de la presència dels papes. També econòmicament, ja que durant l’estiu vivia dels pelegrins que anaven en massa a escoltar els Àngelus des del Palau Pontifici, i a l’hivern es preparaven per a la seva arribada. jubilada francesa, que viatja amb seu marit i una altra parella. “Com que la meva botiga té articles una mica més cars, em va genial que vinguin aquesta mena de turistes, millor que els pelegrins”, aplaudeix la Giorgia, que té un negoci de joies i articles de roba per a dona al carrer principal. Fins i tot tenen el “tren sant”, que abans del coronavirus sortia cada dissabte des de Sant Pere i arribava a Castel Gandolfo, per visitar les dues residències papals. Allà també hi ha l’Observatori Astronòmic del Vaticà, amb dos telescopis gegantins amb què sacerdots jesuïtes continuen investigant les estrelles.

Tot i això, a Castel Gandolfo argumenten que no tot és qüestió de diners. Els papes eren una part del seu dia a dia, i cada persona del lloc té una foto amb un pontífex –aquí eren molt més accessibles, i era possible veure’ls passejant pel poble– o recordar alguna anècdota ambells. “Nosaltres respirem aire bombardejos, i també el seu dormitori a unes quaranta parteres de Castel Gandolfo, els nens del qual després van ser anomenats els fills del Papa. En Mariani ensenya una foto d’una dona que va tenir bessons: a un li va posar Piu; a l’altre, Eugeni, com el pontífex, Eugenio Pacelli.

Francesc coneix de sobres la desil·lusió d’aquests italians, i en una audiència, després de reconèixer l’alcaldessa, li va dir: “Castel Gandolfo, vostè està enfadada amb mi”. “Enfadada no, però no he perdut l’esperança: vist que és un papa a qui li agrada sorprendre, espero encara que ens sorprengui i torni a aquesta casa”, respon ella. La pregunta que es fan al poble és si, en el futur, un altre papa amb un caràcter diferent podrà tornar a fer servir la residència. Sembla una mica difícil, perquè podria fer la sensació que estaria traient alguna cosa als fidels. Monachesi és optimista: “Esclar que sí, una cosa no treu l’altra: estem segurs que el pròxim sí que vindrà”. ●

FILIPPO MONTEFORTE / AFP