Prevenció a Collserola

Collserola és el gran pulmó verd de Barcelona, font de grans beneficis ecològics. És també una zona d’esbarjo d’utilització massiva. Més de sis milions de persones visiten cada any aquest parc natural, no poques d’elles diàriament. Si l’ocupació de Collserola era ja important fa anys enrere, la pràctica de l’esport, generalitzada de forma progressiva, i la sortida de la pandèmia han incrementat encara més el seu ús.

Inevitablement, aquest ús extensiu del parc comporta un increment dels riscos a què es veu exposat, entre ells el d’incendi. Associacions de veïns denuncien el potencial destructiu que podria tenir allà el foc. Un potencial agreujat per una massa boscosa amb deficient manutenció: moltes finques són privades i la silvicultura sovint ja no és rendible, la qual cosa propicia el preocupant abandonament de la seva conservació.

En aquestes circumstàncies, un incendi podria devastar el parc. I no diguem si es produís un incendi de sisena generació –una autèntica tempesta de foc–, com els que ja s’han assolat grans superfícies de Califòrnia, Austràlia o Portugal, amb una capacitat destructiva monstruosa, afortunadament desconeguda fins a la data a Catalunya. Davant aquest tipus de contratemps, poc poden fer els serveis convencionals de bombers.

La crida d’atenció ha estat ja donada per les esmentades associacions, que proposen de millorar la gestió forestal, intensificant les operacions de neteja dels boscos de Collserola, potser amb el concurs de ramats, introduint alguns cultius, fent determinades intervencions paisatgístiques i, per descomptat, perseguint els abocaments il·legals i contenint l’ús incívic que algunes persones fan d’ells. Aquestes serien actuacions pertinents.

Pertinents, sí. Però no immediates, ja que el pressupost disponible ronda els 6,3 milions anuals i es dedica en bona mesura al pagament del personal. Es tracta d’una quantitat congelada des de fa temps, sens dubte insuficient, i considerablement inferior als pressupostos que van assolir màxims històrics, al voltant dels vuit milions d’euros.

Atesa la situació, la pregunta que és procedent fer-se a continuació és la següent: correrem el risc que es produeixi a Collserola un contratemps com el descrit sense haver pres les mesures necessàries per evitar-ho? La resposta a aquesta pregunta, òbviament, és no. És obligat, per tant, millorar el manteniment de Collserola. ●

La denúncia de la deficient neteja del parc obliga a actuar l’administració