Les cordes del titella

ABielorússia la Unió Soviètica (URSS) no va caure mai. L’economia continua estatitzada, les estàtues de Lenin i Stalin ocupen places principals i l’agència nacional d’intel∙ligència es continua dient KGB. L’herència soviètica es perpetua en Aleksandr Lukaixenko, l’únic membre del Parlament bielorús que va votar contra la dissolució de l’URSS, i que va aconseguir el poder el 1994, quatre anys després de la independència. Convertit en l’últim dictador d’Europa, Lukaixenko ha imposat una autocràcia fèrria en què s’ha laminat qualsevol indici d’oposició, es tortura els adversaris i es manipulen les eleccions. Els seus mètodes gangsterils han culminat en l’organització d’una crisi migratòria artificial en què el tràfic d’éssers humans és la resposta a les sancions imposades per la Unió Europea pel seu despotisme. Però malgrat el seu aspecte fatu i de perdonavides, Lukaixenko és només un guinyol, una marioneta lligada a les cordes que es mouen des del Kremlin.

Sotmès a la voluntat de Vladímir Putin, el líder bielorús és una peça en l’engranatge de desestabilització que maneja la presidència russa contra les democràcies europees. Peó del capatàs, executa amb diligència i sense queixar-se les ordres per salvaguardar un clatell amb data de caducitat. Tant d’afany per complaure l’amo de vegades el porta a excessos com ara amenaçar de tancar l’aixeta del gas rus que passa pel seu territori camí d’Europa i per la qual cosa el van reprendre degudament. Per tant, per evitar conflictes com el migratori gestat a la frontera entre Bielorússia i Polònia, és inútil negociar amb qui no té la clau de la solució.

La suma d’alarmes enceses en la relació entre Rússia i la UE és preocupant. La crisi a la frontera oriental d’Ucraïna, l’ocupació de la península de Crimea o els reiterats desafiaments aeris i navals acceleren una escalada militar molt perillosa. Moscou encara no ha paït l’ampliació exprés de la UE fins a les seves pròpies barbes. Va ser un error estratègic perquè va despertar l’orgull rus, fins aleshores ensopit. Però la contumàcia de les parts només condueix a la catàstrofe. Tallar els fils de Lukaixenko ajudaria a refredar els ànims. ●