La Vanguardia (Català-1ª edició)
La superilla dels 15 minuts
Carlos Moreno, catedràtic de la Sorbona i assessor de l’alcaldessa de París en matèria d’urbanisme
El debat al voltant de les superilles a Barcelona fins ara s’ha limitat a una qüestió purament estètica i, en tot cas, de mobilitat. Atenent un dels proverbis xinesos més repetits, es podria dir que a la capital catalana ens quedem mirant el dit que apunta la lluna, amb defensors i detractors embrancats pel color de la pintura o el gir obligatori que han de fer els conductors. A París, en canvi, dirigeixen la mirada més enllà del dit, i supediten els canvis urbanístics a una revolució més de fons, amb importants canvis socials i urbans amb la idea de la ciutat dels 15 minuts. Això vol dir, de manera molt resumida i simplificada, que tot ciutadà tindrà accés a l’essencial en un quart d’hora a peu (habitatge, feina, compres, metges, cultura, esport...).
“És una reflexió sobre com viure d’una manera diferent, un concepte que va més enllà de la infraestructura; si fem una hora d’anada i una altra de tornada a la feina amb bicicleta en lloc d’en cotxe estem avançant en la reducció de les emissions, però continua sent una mobilitat obligada que degrada la nostra qualitat de vida i aquest ha de ser l’aspecte central”, destaca Carlos Moreno, ideòleg de la ciutat dels 15 minuts. Professor de la Universitat de la Sorbona i assessor de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha rebut aquesta setmana el premi al lideratge en l’àmbit de les ciutats, al saló Smart City Expo World Congress de Fira de Barcelona. El seu model urbà ha guanyat pes després de la pandèmia, però es desenvolupa a París des que es va firmar en aquella ciutat l’acord global per a la reducció d’emissions el 2015.
Els ecos de l’ideal teòric, que recorda al barri de tota la vida, però amb la variable tecnològica com a vector de canvi, porten Moreno a reflexionar en una conversa amb La Vanguardia sobre els canvis a Barcelona dels últims anys. “Hi ha un camí recorregut amb les superilles, però cal anar més enllà”, valora, “cal tenir en compte un reequilibri de la circularitat de les funcions socials i això no ho té la superilla com a model”. Per a Moreno, no es tracta només de limitar la circulació, cal una actuació més integral: “El combat no és estar a favor o en contra dels cotxes, la qüestió és sobre la ciutat en què es viu, amb la feina i els serveis a prop per necessitar menys el cotxe i tenir alternatives per desplaçar-se”.
Segons aquest científic centrat en les metròpolis, “transformar la ciutat és transformarne l’ús” i per això “cal apaivagar el trànsit, però també proposar un nou model de qualitat de vida”. Es podria parlar de la superilla dels 15 minuts com a resultat. En aquest sentit, reconeix que el projecte d’eixos verds de l’Eixample es pot ajustar més a la filosofia de ciutat que promulguen des de París, tot i que Moreno crida a pensar la ciutat d’una manera més àmplia, “com una espècie de malla multiforme i multicèntrica” i alerta d’un
“Cal anar més enllà de la superilla per avançar cap a un nou model de qualitat de vida a la ciutat”
aspecte crucial: “L’Ajuntament s’ha d’apoderar del bé comú urbà perquè la ciutat dels 15 minuts no es converteixi en barris que exclouen la gent pel preu del metre quadrat”. És un perill que ja es percep a Sant Antoni i Moreno proposa com a bona pràctica la de copiar la compra de locals per part de l’Ajuntament de París perquè es puguin establir comerços de tota mena a baix preu.
Anne Hidalgo i Ada Colau són dos exemples d’alcaldesses que actuen per fer avançar les ciutats cap a un nou paradigma, segons Moreno, que reclama més valentia a la classe política. “Necessitem més alcaldes que es prenguin seriosament el repte de la lluita contra el canvi climàtic i tinguin la capacitat de regenerar el teixit urbà, econòmic i social amb un full de ruta i el coratge necessari per aplicarla”. Al cap i a la fi, la qüestió de fons és el canvi climàtic. “Altrament, posem en perill la nostra qualitat de vida i no es podrà viure a les ciutats”, conclou. ●