Què es pot fer amb 144 minuts

Un documental que emet Movistar+ explica els casos de quatre persones que van accedir a invertir en un somni o passió 144 minuts al dia: en concret, van triar la creació d’un nou negoci i classes de tennis, cuina i alta costura. Com a coaches –la pel∙lícula la finançava l’empresa automobilística Jaguar– tindrien ni més ni menys que la tennista Garbiñe Muguruza (abans que es proclamés campiona del Masters), el xef Paco Roncero, el dissenyador Juan Avellaneda i l’empresari Kike Sarasola. Quatre cracs, cadascú en el seu àmbit.

Es tractava de dedicar a aquesta passió exactament 144 minuts durant tres setmanes, període necessari per consolidar un aprenentatge. Per què 144 minuts i no 26 o 666? Perquè, segons un estudi de l’empresa d’anàlisi sociològica Sigma Dos, 144 són els minuts que cada dia dediquem a les xarxes socials. Twitter, Twich, Whatsapp, Facebook, TikTok... són els propietaris d’un 10% del nostre dia (o el 13,3% si dormíssim 8 hores), cada dia de l’any. No importa si l’estudi era més científic o menys o si és una campanya, el més interessant és què proposa. Perquè... per on marxen aquestes dues hores llargues? Prenem un dels rànquings del 2021 del “més vist” a Instagram.

Ocupa el top l’actriu espanyola Ester Expósito ballant reggaeton durant la pandèmia: 60 milions de visites, 10 milions de m’agrada i 300.000 comentaris. “Vamosssss con ese sábado nocheeeeeee”, deia l’actriu, que després es va declarar desconcertada per haver coronat el rànquing.

El segon lloc l’ocupa Kylie Jenner, famosa i empresària (la copulativa és important), el vídeo de la qual disfressada de Christina Aguilera tenia 50 milions quan la va desbancar Expósito. Esportivament, Jenner li va enviar un missatge quan va saber que havia perdut el ceptre.

Un estudi recent recull 46 efectes nocius de les xarxes socials: ansietat, depressió...

El tercer, amb 32 milions (i pujant) era per a un capbussó a la piscina de la cantant Selena Gómez. No era un capbussó qualsevol: era el dia de la Independència, el 4 de juliol, i tots els seus amics, des de fora de la piscina, la miraven, i ella saludava a càmera.

Si els vídeos duren vint segons –l’estàndard d’Instagram–, vol dir que la humanitat ha perdut –és a dir, ha invertit– més de 33 milions d’hores veient el ball d’Expósito, més de 26 amb el de Jenner i 17 més amb el de Gómez. Corresponen a al voltant de 10, 8 i 5 anys veient-les ballar, disfressada i nedant.

Fa tot just un mes, un estudi publicat per la Universitat d’Adelaida recopilava, de la literatura científica de 2003 a 2018, 46 efectes nocius de les xarxes socials: ansietat, depressió, assetjament, incitació al suïcidi, ciberassetjament, delinqüència, gelosia, problemes de salut física i mental, laboral, acadèmics, software maliciós, phishing... Cap, tot arribarà, descrivia l’angoixa d’aniquilar el temps. Amb coherència, el documental de Jaguar és breu, tot just tres minuts.