Esquivant gèneres

Juan Perro

Lloc i data: Teatre Coliseu* (19/XI/2021)

El rellotge biològic de Santiago Auserón ja marca els 67 anys, però convertit en Juan Perro ningú ho diria. Així es va poder constatar a la presentació de Cantos de Ultramar, de vint-i-un botó i amb barret com un dandi al capdavant d’un sòlid quintet de bregats jazzmen, entre els quals destaca la seva mà dreta, el guitarrista Joan Vinyals. Amb ells va repassar unes coplillas a què apliquen un tractament que permet tant derives rockeres com jazzístiques, amb matisos que les acosten també al llatí i a la música afroamericana.

I, tal com es va encarregar d’emfatitzar, sempre a la frontera entre gèneres. El rescat de No más

lagrimas es va convertir en una barreja de soul i bolero. En canvi

Agua de limón va ser com unir una

marching band de Nova Orleans amb la gràcia cubana. Sempre amb l’illa del son al cor, Perla oscura és un preciós homenatge als solars rumbers de l’Havana, amb un sembrat Vinyals a la Manuel Galbán.

Auserón és un showman que recorre a enginyoses i jocoses introduccions, entre el club de la comèdia i el vodevil del medecine show, entre xarlatà i filòsof, ja fora situant-nos en el lisboeta barri d’Alfama a De un país perdido, al cinemàtic tribut al clàssic Los inadaptados o a la història dels amors entre Déu i la Nada, navegant entre swing i pop.

De swing n’hi va haver a doll, també reggae i rock a Charla del pescado, blues udolat a Río Negro i un homenatge al Mississipi a Luz de mis huesos. I al bis, amb l’ajuda de Judit Neddermann, We’ll be together again i La mentira, abans de finalitzar amb magnificència, recordant el poder del cançoner de Radio Futura, amb El puente azul i Semilla negra. ●