La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘L’espetec volador’
No et desanimis, Pere: les dificultats de la vida ens han de servir d’estímul, i una vegada superades ens faran cada vegada més forts Jordi Pujol,
19 d’octubre del 1984 júnior en cros del 1984?
–Com es tradueix espetec al castellà? –es pregunta Pere Casacuberta.
I s’encongeix d’espatlles i riu i amb ell, la concurrència, el centenar llarg de persones que ens hem reunit al Teatre Molí de l’Esperança, a Gurb.
El terme dona de si: un espetec és un espetec.
I, també, un fuet.
I les dues coses s’uneixen en Pere Casacuberta, fill de la terra de l’embotit català i també un
S’havia encès aquell dia a Nova York, quan devorava els seus rivals africans, però després, coses de la vida, aquell fulgor s’havia apagat: vuit mesos després traslladava palets en una vagoneta, va carregar malament una caixa, va bolcar la vagoneta i uns ferros li van trencar el braç dret, la tíbia i el peroné. Quatre mesos ingressat.
L’espera havia de ser llarga i agredolça. Tornaria a córrer gairebé un any i mig més tard, però ja no seria el mateix.
Bé: no hem viatjat a Gurb per parlar d’aquell llibre.
(...)
Tr omf
Pere Casacuberta, als últims metres del títol mundial a Nova York, el 1984
D st nc ó
L’or mundial del 1984, entre les medalles que Casacuberta va recollir d’atleta
–Com recorda aquella cursa? –preguntem a l’espetec volador.
I es llança cap endavant i s’estira els cabells mentre es prepara per disparar. I finalment parla, parla en un català tancat, en gurbatenc, i relata aquella victòria, tot i que ho fa contradient-se a si mateix. Al cap i a la fi, és un