La fórmula Escrivá per salvar les pensions

El ministre preveu obtenir 42.000 milions amb una rendibilitat d’un 3,5% del fons de reserva durant 10 anys

Dues són les grans crítiques a les receptes d’Escrivá per garantir la sostenibilitat de les pensions: que l’augment de les cotitzacions penalitzarà la creació d’ocupació i que, a més, el total recaptat no serà suficient per cobrir les despeses que suposarà l’arribada dels baby boomers a la jubilació.

El plantejament d’Escrivá és actuar sobre els ingressos i per afrontar exclusivament un període molt concret, del 2030 al 2050, quan es jubilarà la generació que va néixer entre finals dels 50 i dels 70. És el resultat de l’explosió demogràfica d’aquells anys.

Per afrontar-ho, la fórmula que va aconseguir pactar amb els sindicats –però no amb la patronal– és el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que estableix un augment de 0,6 punts percentuals de les cotitzacions socials durant 10 anys, del 2023 al 2032. Servirà per omplir el Fons de Reserva de la Seguretat Social, que viu les seves hores més baixes. Ha passat dels 67.000 milions d’euros de què disposava el 2011 a només 2.100 milions actualment.

Uns 0,6 punts que pagaran majoritàriament els empresaris, que assumeixen 0,5 punts, mentre que els treballadors n’assumeixen un 0,1. És la proporció tradicional del repartiment de les contribucions socials. Si es trasllada a un salari amb una base mitjana, 1.976 euros mensuals, la càrrega addicional suposa 12 euros, dels quals 10 els paga l’empresa i 2 el treballador. Si anem als extrems, a la base mínima (1.125 euros), la cotització augmenta gairebé 7 euros, dels quals 5,6 toquen a l’empresa i 1,1 a l’assalariat; i en la màxima (4.139 eu

ros) s’eleva a 25 euros, 21 per a l’empresa i 4 per al treballador. Són els càlculs que Escrivá va posar sobre la taula de diàleg social.

Amb aquestes cotitzacions extres, que suposen un 0,21% del PIB anual, espera recaptar 2.800

milions el primer any en què s’aplicarà, el 2023, i anar augmentant progressivament fins a arribar a una recaptació de 3.800 milions l’últim any, el 2032. Si el càlcul d’Escrivá és acceptat, molt més discutida és la rendibi

litat que espera obtenir d’aquest capital durant els deu anys en què s’anirà acumulant.

Als números presentats als agents socials a què ha tingut accés La Vanguardia, es contemplen tres escenaris. Amb una rendibilitat anual d’un 5%, s’obtindrien al final del període 41.000 milions que, sumats als 2.138 milions que hi ha actualment al fons i a la seva rendibilitat, crearia un matalàs de 45.000 milions el 2032.

Els càlculs d’Escrivá contemplen també un escenari amb rendibilitat d’un 6%, que suposaria un matalàs total de 47.000 milions i fins i tot un altre amb la d’un 7%, que l’acostaria als 50.000 milions.

En la mateixa suposició, es reconeix que es treballa amb la hipòtesi que l’augment de les cotitzacions no tindrà impacte en l’ocupació ni en els salaris; per tant, el càlcul de l’acumulat seria un màxim.

Davant de les crítiques que van suscitar aquests càlculs per les altes rendibilitats que contenen, un 5%, quan actualment els fons a 10 anys es paguen a un

La pujada de 0,6 punts de les contribucions socials omplirà la buidada guardiola de les pensions

El pla B: si el matalàs és insuficient caldrà plantejar una retallada de pensions o apujar les cotitzacions

0,4%, Escrivá va presentar escenaris més modestos dijous davant de la comissió del Pacte de Toledo. Allà va reduir la rendibilitat a un 3,5%, que va qualificar com a rendibilitat històrica del fons, cosa que garanteix un matalàs de 42.000 milions el 2032. A més, va afegir que cada punt de diferència del rendiment suposava 2.000 milions; per tant, amb el 2,5% deixaria la reserva en 40.000 milions.

També es va defensar davant dels que critiquen les seves hipòtesis de rendiments per ser massa elevades. La seva tesi és que fa servir com a xifra de referència el rendiment del fons en anys anteriors, cosa que situa el matalàs el 2032 en 42.000 milions, i que és lògic aplicar sèries històriques llargues.

Escrivá també té un pla B. Si el matalàs no és suficient, es plantejarà als agents socials l’opció de minorar el percentatge de despesa en pensions i d’incrementar la cotització, és a dir, la retallada de la pensió i l’augment de la contribució. ●