Extrem de carrer

Abde va néixer al Marroc i va arribar amb 7 anys a Espanya; l’Hèrcules va ser l’equip que el va descobrir

AAbdessamad Abde Ezzalzouli (BeniMellal, 2001) li atreia molt el Barça. “En mirava molts vídeos, tenia especial debilitat per Neymar. És un jugador de carrer, dels que jugava amb els seus germans i nens més grans”, explica un dels seus millors amics. Quan aquest estiu el Barça li va trucar a la porta, no va dubtar a acomiadar-se de l’Hèrcules, el club que l’havia descobert quan tenia 16 anys. Per fitxar-lo, el club blaugrana va desemborsar els 2 milions d’euros de la seva clàusula. “Al Barça se li va exigir que pagués perquè Abde era el principal actiu de l’Hèrcules. No tenien ningú més. I ho van fer el penúltim dia de mercat”, recorda Javier Portillo, exdirector esportiu del club alacantí, ara a la secretaria tècnica del Rayo Vallecano i una de les persones més importants en la vida esportiva d’Abde.

La seva infantesa no va ser senzilla. Amb set anys, Abde va arribar a Espanya per instal∙larse a Carrús, un dels barris més desfavorits d’Elx. Té dos germans grans. Ell és el petit. Va fer els primers passos al món del futbol en un juvenil de Segona Regional a Elx. Fins allà el va anar a buscar Portillo. “Amb un partit en vam tenir prou. El vam fitxar. Tenia 16 anys i va començar en el juvenil, però de seguida el va captar Antonio Moreno per al filial. “Físicament era un nen, però era diferent. Tenia un bon un contra un, encarava i es veia que podia marcar la diferència”, afegeix Moreno. Amb ell el filial de l’Hèrcules va aconseguir l’ascens de Preferent a Tercera. “No jugava de titular, l’Antonio s’estimava més fer-lo sortir per trencar el partit”, diu Portillo. “Però va anar madurant. Va començar de revulsiu i va acabar titular. A ell no li ha regalat ningú res. Ha treballat molt i, independentment de la categoria, sempre ha destacat”, insisteix Moreno.

Abans que arribés el Barça, Abde va despertar l’interès d’altres clubs com ara el València, el Betis o l’Almeria. Però es va voler quedar. A l’Hèrcules el van cuidar. “No podíem invertir gaire i per això el cuidàvem molt. Es desplaçava cada dia des d’Elx fins a Alacant per entrenar-se, el portava el seu germà gran. Dinava i sopava en una residència que treballa amb el club i que és a tres quilòmetres de l’estadi de l’Hèrcules, el Rico Pérez”, prossegueix Portillo.

Després d’aconseguir l’ascens a Tercera, Abde va fer la pretemporada amb el primer equip per jugar a Segona B. L’1 de desembre del 2019, amb Jesús Muñoz a la banqueta, va debutar en un partit contra l’Olot. Llavors Portillo va moure fitxa i el va renovar fins al 2022. En la temporada 2019-2020, inacabada a causa de la pandèmia, Abde va participar en quatre partits, mentre que en la passada ho va fer en 17 marcant dos gols. “No et marcarà 20 gols, però crea ocasions. És molt vistós”, diu Portillo. I fora del camp? “Doncs no té res a veure. És un noi molt tímid i familiar. Però a la gespa canvia. És un extrem de tota la vida a qui li encanta encarar i crear ocasions. Se la juga sempre”, subratlla Portillo.

Al filial va jugar set partits. I Sergi Barjuan el va fer debutar amb el primer equip en el seu primer partit com a tècnic interí contra l’Alabès. Va sortir al minut 80 amb l’1-1 al marcador. “Ha estat inoblidable. Li regalaré la samarreta al meu germà”, va apuntar Abde, recordant qui el portava als entrenaments. Va tornar a reaparèixer en la segona part a Vigo i dissabte contra l’Espanyol va completar la segona meitat. Xavi va acabar content amb la seva actuació. “Podrà ser important en el club que vagi. S’ho ha guanyat a pols”, insisteixen des de l’Hèrcules. ●

El Barcelona va desemborsar els dos milions d’euros de la clàusula per fitxar-lo aquest estiu