El rei que va utilitzar la cultura

El Escorial i la Biblioteca Nacional celebren els 800 anys d’Alfons X

Va ser un pioner a l’hora d’entendre que els discursos i les idees poden acabar transformant la realitat. Va intentar canviar moltes coses, i va xocar amb la societat estamental del seu temps, els nobles, l’Església, però el seu discurs va continuar després d’ell, i la seva història d’Espanya i la seva codificació jurídica van perviure no només durant l’edat mitjana, sinó fins i tot durant la moderna. I alhora va ser un pioner en la vulgarització del coneixement com a força transformadora de la societat. Va crear els còdexs en llengua romanç, en castellà, en gallec, per difondre millor la seva visió del món. Va ser un avançat de la transferència de coneixement”, assenyala sobre Alfons X el Savi (1221-1284) Inés Fernández-Ordóñez, catedràtica de l’Autònoma de Madrid, butaca pe minúscula de la RAE i comissària de Los libros del rey Sabio, fins al 12 de febrer a la Biblioteca Nacional. Una petita mostra sobre l’estratègia politicocultural del rei de Castella i Lleó a través dels còdexs alfonsins que guarda la institució i que es complementa amb una altra exposició que obre avui –fins al 20 de febrer– Patrimoni Nacional al Reial Monestir d’El Escorial: Códices del rey Sabio, que inaugura la reina Sofia just el dia que se celebren els 800 anys del naixement del monarca. I que mostra per primera vegada junts al públic, sota els espectaculars frescos de la sala principal, els set fonamentals còdexs alfonsins que es custodien a la Regia Laurentina, la biblioteca del monestir. Seran un pròleg de luxe a la gran mostra que obrirà el 10 de març al Museu de Santa Cruz de Toledo. Alfonso X: El legado de un rey precursor.

Un llegat que Fernández-Ordóñez reformula. Creu que cal canviar la idea que va propugnar certa historiografia que Alfons X –un rei que ja com a infant va encapçalar la conquesta de Múrcia o Sevilla i que va pretendre reformar i unificar el seu regne a escala econòmica i jurídica – “va fer una gestió política desastrosa, però en queda el llegat cultural”. “No va ser tan desastrosa i, sens dubte, no va ser pitjor que la de molts altres reis medievals”, diu. I remarca que el que no s’entén de vegades és que els llibres que va deixar, sigui la primera Estoria de

España que va ordenar compondre, siguin els codis de dret que va impulsar, com el Fuero real, l’Espéculo o la monumental síntesi amb el dret romà del Libro del fuero de las leyes –conegut com Las siete partidas, i que va ser una referència durant segles–, sigui la ciència de les taules alfonsines, unes taules astronòmiques producte de l’observació directa durant deu anys que va encarregar a dos estudiosos jueus i que es van utilitzar per tot el continent durant generacions, o siguin les Cantigas de Santa Maria, uns cants als miracles de la Verge que en part són del mateix monarca i que estan plens d’il∙lustracions dels fets prodigiosos com si fos un gran còmic –i que estan en gallec, l’altra llengua del seu regne–, no són mers complements al seu projecte de govern, sinó que, en canvi, són centrals per a ell: “A través de la cultura vol canviar els fonaments de la societat”, assenyala.

Canviar-la, explica, per construir en l’època feudal una d’aquelles monarquies absolutes que només arribarien dos segles més tard a Europa. “És un avançat al seu temps. Vol reforçar l’autoritat del rei, centralitzar les lleis, la justícia, en el context de l’edat mitjana, on les lleis depenen d’on vius i qui ets. I té una cancelleria molt més complexa i sofisticada que els reis anteriors”, recorda. I per a aquesta ambició utilitza la saviesa, el coneixement, la cultura. Potser l’exemple més palmari es dona en la ciència. FernándezOrdóñez remarca que entre les possibles ciències no m’escull una qualsevol. Tria l’astronomia. Perquè amb el càlcul exhaustiu de les posicions dels astres podrà “prendre decisions en el dia a dia de l’exercici de govern”: amb l’astronomia podrà afinar l’astrologia, esbrinar el futur, com fan

La saviesa i la cultura no van complementar el seu regnat, sinó que van ser eines centrals del seu projecte

De les ciències va optar per l’astronomia... per utilitzar-la per a l’astrologia i prendre decisions de futur

Els cò s

A la imatge principal, una pàgina de les C5ntig5s de S5nt5 M5rí5, que s’exhibeixen al Reial Monestir d’El Escorial. A dalt a la dreta, un aspecte de la sala on s’exhibeixen els set còdexs alfonsins al monestir. A baix, una còpia del segle XVI del Libro del s5ber de 5strologí5, que forma part de la mostra de la Biblioteca Nacional

L’escriptora boliviana publica un llibre de relats que pretén que el lector comprengui les possibilitats de l’amor, la justícia i l’esperança, però també de la profunditat de l’abisme. Lara Gómez Ruiz

MHI inJormaciK aL www.lavanguardia.com/cultura

PAARIMONIO NACIONAL