Un bany de realitat

Un entrenador del Sant Andreu gloriós que va triomfar a Segona A, quan el futbol era un altre món, va voler un dia canviar l’estratègia de l’equip i va col·locar en pretemporada una pissarra al vestidor i va començar a posar-hi fletxes amunt i avall. En el primer partit de Lliga que va jugar l’equip a Andalusia, en un camp difícil, va posar la pissarra en la xerrada tàctica abans de començar el matx. Després de l’explicació i les fletxes, Jaume Sabater, un defensa tan extraordinari com expeditiu, jugador de l’Espanyol i del Betis, i posteriorment entrenador, va prendre la paraula com a capità: “Miri, míster, l’única manera de guanyar aquí és que la pilota no toqui el terra i puntada de peu a tot el que es bellugui”. El Sant Andreu va puntuar i va fer una gran temporada perquè no tenia futbolistes de pissarra i van fer cas de Sabater.

El model Barça no permet seguir aquesta línia, però sí encarar un bany de realitat, cada vegada més necessari. Hi ha qüestions que han de quedar clares: l’alegria és una conseqüència, no un objectiu. La situació real és que el FC Barcelona és a deu punts del líder (el Reial Madrid), fora dels quatre llocs que donen accés a la Champions en aquests moments, i avui es jugarà a mort continuar a la Champions contra el Benfica per no quedar fora de la fase de grups. Tot el barcelonisme

La urgència del Barça és adequar el sistema als jugadors que hi ha en aquest moment

aposta per la màxima il·lusió, però no per l’il·lusionisme.

Xavi té tota la confiança i el crèdit del món blaugrana i una plantilla de jugadors amb unes característiques concretes. El tècnic ha d’adequar en aquests moments d’urgència el sistema als futbolistes de què disposa. Com va fer Guardiola quan va anar al Bayern o al City o com va intentar Koeman quan va aplicar el sistema dels tres centrals, que va ser perfecte en el seu moment per guanyar la Copa i competir per la Lliga. La plantilla no és la millor dels últims anys, però és plena d’internacionals que poden competir per la Lliga.

El rendiment dels futbolistes ha estat per sota de les seves possibilitats reals. La clau del Barça és tirar endavant aquest any amb la màxima dignitat competitiva i per a això cal adequar les característiques dels jugadors al millor sistema. Quan es puguin elegir els futbolistes i planificar la temporada es començarà pel concepte i se seguirà la pauta del model que es vol aplicar. Mentrestant, la situació és d’urgència i cal trobar la fórmula en la qual la major part de la gent se senti còmoda. Una cosa és la idea i una altra la realitat. Quan totes dues conjunten és perfecte, però mentre això no és possible cal prioritzar les característiques dels jugadors que es té per sobre de les que es desitja.