La Vanguardia (Català-1ª edició)
Maduro utilitza la UE per legitimar-se
El chavisme aprofita les eleccions locals per demostrar que és democràtic
“Feliç aniversari president!”. Cada dos per tres el cartellet apareixia a la pantalla de Venezolana de Televisión (VTV). El president Nicolás Maduro feia ahir 59 anys i la cadena pública es va dedicar a enaltir tot el dia el mandatari chavista, amb l’estil nord-coreà de culte a la personalitat però amb salsa caribenya de fons.
Maduro va rebre un regal previsible des del moment en què la UE va decidir enviar a Veneçuela una missió d’observadors per supervisar les eleccions regionals i municipals de diumenge, en què el chavisme va aconseguir una victòria aclaparadora. I des del moment en què l’oposició va decidir tornar a presentar-se a uns comicis.
El líder bolivarià interpreta com un aval de la UE al seu Govern l’informe preliminar que ahir va presentar a Caracas la cap de la missió comunitària, l’eurodiputada portuguesa Isabel Santos, i està previst que avui Maduro faci el gallet en una roda de premsa al palau de Miraflores. L’informe esmenat està lluny d’aplaudir el règim chavista, però els qüestionaments són menors, la qual cosa tàcitament s’entén com una convalidació dels resultats oferts pel Consell Nacional Electoral (CNE).
En tot cas, la UE no esmenta manipulacions sistemàtiques als col·legis electorals ni en el recompte dels vots, ni en la transmissió de les dades. Les objeccions se centren en l’ús de recursos estatals per afavorir candidats chavistes i en les decisions judicials per condicionar o “inhabilitar” candidatures.
“Entre les deficiències es troben decisions judicials àmpliament criticades que han afectat a la igualtat de condicions”, afirma l’informe de la UE, llegit ahir per Santos. “A més, es manté la inhabilitació política arbitrària de candidats de l’oposició, l’estès ús de recursos de l’Estat a la campanya i un accés desigual als mitjans de comunicació”, afegeix.
Tot i això, les conclusions de l’informe destil·len un cert aval al procés electoral de diumenge passat, del qual afirma que “va mostrar la persistència de deficiències estructurals, encara que van millorar les condicions electorals en comparació amb les tres eleccions nacionals anteriors”. La missió de la UE destaca que la nova constitució del CNE –dels seus cinc membres, tres són chavistes però dos són ara opositors– és un factor a tenir en compte. “L’actual Consell Nacional Electoral es considera el més equilibrat dels últims 20 anys i la majoria de les seves decisions s’han pres per consens”, indica l’informe.
A falta que acabi el recompte en els comicis regionals, el chavisme hauria aconseguit el govern de 20 dels 23 estats veneçolans, a més de Caracas. Al seu últim butlletí, el CNE va confirmar que, sense defi
Els observadors de la UE avalen tàcitament els resultats per facilitar el diàleg amb l’oposició
nir encara els estats d’Apure i Barinas, els partits del chavisme agrupats al Gran Pol Patriòtic (GPP) –encapçalats pel Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV)– van aconseguir 18 governadors, mentre que dos més van quedar en mans dels opositors de la Taula de la Unitat Democràtica (TUD) i un altre de Força Veïnal. En les municipals, a falta del resultat final a tretze ajuntaments, el GPP va aconseguir 322 alcaldies; la TUD, 59; la també opositora Aliança Democràtica, 37; i d’altres partits, 21. A més, el chavisme ha aconseguit 21 de les 24 capitals regionals, inclosa Caracas.
La UE té motius per no ser dura amb Maduro, malgrat que els comicis no han posat fi per art de màgia al règim autoritari que governa Veneçuela, molt lluny de poder ser considerada una democràcia plena, amb almenys 252 presos polítics a les seves presons i milers d’exiliats. El principal motiu perquè Brussel·les s’arrisqui a ser utilitzada per Maduro és
garantir la continuïtat del full de ruta no escrit que hauria de portar que les eleccions presidencials del 2024 se celebrin amb paràmetres democràtics.
Un objectiu difícil, veient els antecedents del règim, que passa per la represa de les negociacions que Govern i oposició duen a terme a Mèxic, amb la mediació de Noruega, i que estan interrompudes des de l’extradició a l’octubre, des de Cap Verd cap als EUA, del suposat testaferro de Maduro, l’empresari colombià Álex Saab.
La supervisió dels comicis per part de la UE va ser producte d’aquella negociació, igual com la decisió de l’oposició de presentar-s’hi, després del boicot a les presidencials del 2018 i a les legislatives del 2020. “Tinc entès que aquest ha estat també el resultat d’un procés de diàleg entre els actors polítics veneçolans. Tots els actors”, va afirmar Santos ahir en presentar el seu informe.
Per la seva banda, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, també es va pronunciar ahir en la mateixa línia de continuar facilitant la distensió amb Maduro, malgrat que el president va carregar durament en el tancament de la campanya chavista contra la UE, que va titllar de “colonialista i racista” per haver prorrogat les sancions contra els dirigents del règim veneçolà. “Aquestes eleccions s’han organitzat en millors condicions electorals en comparació amb els processos anteriors, fins i tot a través d’un Consell Nacional Electoral renovat, considerat àmpliament com el més equilibrat dels últims 20 anys”, va declarar ahir Borrell.
Els Estats Units estan lluny d’avalar els comicis i Maduro. “L’assetjament de l’oposició, la censura dels mitjans i altres tàctiques antidemocràtiques van fer que les eleccions del 21 de novembre a Veneçuela no fossin lliures ni justes”, va tuitejar dilluns el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken.
I mentrestant, els presentadors de VTV continuaven felicitant ahir Maduro pel seu aniversari, com l’estimat líder: “El poble el recompensa amb amor, amb compromís i amb una excel·lent victòria en les eleccions”. ●