La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aldarulls a les Antilles franceses per les vacunes i el malestar social
Les crisis a les regions d’ultramar podrien complicar la reelecció de Macron
L’herència colonial pesa encara molt a la França d’avui. Aquesta realitat s’ha posat en evidència amb els greus aldarulls dels últims dies a les illes de Guadeloupe i Martinica, a les Antilles. Les protestes, que van tenir l’origen en la vacunació obligatòria del personal sanitari, han degenerat, alimentades pel malestar social i el fort ressentiment cap a la metròpolis.
Els incidents de carrer i xocs amb la policia van començar a Guadeloupe i després es van estendre a Martinica, on els sindicats han convocat una vaga general. A cadascuna d’aquestes illes, que són departaments francesos a tots els efectes –des de 1946–, hi viuen unes 400.000 persones.
La nit de dilluns a dimarts hi va haver trets disparats per manifestants contra les forces de seguretat i els bombers, sense que es registressin víctimes. L’esclat de violència ha implicat el tall de carrers i carreteres, incendis intencionats i pillatge. Des de París s’hi han enviat reforços policials, unes forces especials d’intervenció que no són benvingudes.
El detonant de la crisi ha estat l’obligatorietat de vacunació per al personal sanitari i les sancions per als qui rebutgen la vacuna. Tampoc no és ben vista la implantació del passi covid. Tot i això, aquestes raons semblen ser un simple pretext. La ràbia que s’expressa al carrer neix d’un malestar i un ressentiment profunds cap a París. Aquestes illes antillanes viuen una conjuntura econòmica delicada. L’atur és molt superior al de la França metropolitana i el poder adquisitiu molt més baix, ja que nombrosos productes es paguen més cars. Aquests dies plana el fantasma de la vaga general a Guadeloupe del 2009, que va paralitzar el territori durant un mes i mig.
A les Antilles hi ha gran desconfiança cap a les decisions de París, més encara en l’àmbit sanitari. No creuen que la imposició de les vacunes, sobretot les de tecnologia ARN missatger, sigui innocent. En la ment de tots hi ha l’escàndol de la clordecona, un pesticida molt tòxic utilitzat massivament a les plantacions bananeres de les illes entre el 1972 i el 1993. Durant anys París va negar que tingués efectes perniciosos per a la salut. No era veritat. Gairebé tota la població de Martinica i Guadeloupe té restes de clordecona al cos. El verí, una molècula amb efecte cancerigen, es troba a la cadena alimentària perquè va penetrar a la terra, a les aigües subterrànies i fins i tot afecta les costes.
Va ser una tremenda catàstrofe mediambiental que es prolongarà durant segles perquè la molècula resisteix i no es degrada. El pitjor és que la clordecona es va continuar fent servir a les Antilles franceses quan a la resta de món s’havia prohibit des de feia anys. Això no es perdona.
Als problemes a les Antilles s’hi podria afegir, al front d’ultramar, una altra situació inquietant a Nova Caledònia, l’arxipèlag al Pacífic sud. El 12 de desembre s’hi ha de celebrar un tercer referèndum sobre la independència. Els independentistes canacs s’hi oposen, amb l’argument que la pandèmia no permet una campanya normal. Però París ha decidit que es faci la consulta, contra vent i marea. Els independentistes la boicotejaran.
Si guanyen els partidaris de continuar a França, com en els dos últims referèndums, els independentistes consideraran il·legítim el resultat i hi pot haver violència i enfrontament civil. Són escenaris que, de sobte, compliquen la vida a Emmanuel Macron quan falten menys de cinc mesos per a les eleccions presidencials. ●
Dilluns a la nit hi va haver trets dels manifestants contra les forces de seguretat a Guadeloupe i Martinica