La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vuit presidents de l’Espanya buidada reclamen més finançament autonòmic
Els líders territorials, de tres partits, destaquen la unió, al marge de frontismes
No és cap front. Al contrari. Una reunió “per sumar, no per fastiguejar”, en paraules del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Així van definir la trobada, ahir a Santiago de Compostel·la, els presidents de vuit autonomies: Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura, per defensar la igualtat de tots els espanyols i reclamar un finançament suficient per a l’anomenada Espanya buidada, o l’Espanya despoblada.
Una reunió amb una voluntat de “construir, col·laborar i proposar”, segons va assegurar el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco. O, com va dir el president d’Aragó, Javier Lambán, “quan el frontisme s’ensenyoreix del Congrés, hem demostrat que és possible fer política deixant de banda el frontisme, que només condueix a la catàstrofe”. En paraules del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que va exercir d’amfitrió, “avui no és notícia la bronca, sinó l’acostament i el diàleg”, i això és bo per a Espanya.
Va ser una reunió de vuit presidents de tres partits, PSOE, PP i PRC, que representen un 64% del territori, però en què només viu un 22% de la població. Per això, pel president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, la reunió és “un signe de maduresa de l’estat autonòmic, amb independència de colors polítics o faccions, per parlar dels problemes de la gent”, una “versió més de l’Espanya en positiu”.
Tots vuit presidents van firmar una declaració en què proclamen els seus interessos comuns, producte de les seves característiques sociodemogràfiques i econòmiques, que fan de la despoblació una part important del desafiament que tenen.
Així doncs, demanen que en el finançament es tingui en compte aquest concepte, i per això és necessari considerar no només la població, sinó també la superfície, la dispersió, la baixa densitat o l’envelliment.
Els presidents, prèviament, proclamen la seva adhesió “incondicional als principis que regulen l’organització territorial de l’Estat a la Constitució”, en especial a “la unitat de la nació espanyola, l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre elles”.
Per això plantegen que “el model resultant de les negociacions haurà de respectar la igualtat de tots els espanyols”, que en les decisions governamentals es tingui en compte aquest principi de solidaritat “per garantir a tota hora els mateixos drets a tots els ciutadans, amb independència de la seva condició i del lloc on viuen”. Segons va explicar el president càntabre, Miguel Ángel Revilla,
Els reunits reclamen un finançament basat en el cost efectiu del servei i no en la població
el finançament “no es pot fer per habitant”, perquè això només contribuiria “que hi hagués més Madrid, més Barcelona, més València o més Sevilla”, de manera que a l’hora d’acordar el finançament el que cal tenir en compte és “el cost del servei”.
En la declaració, els presidents subratllen que l’emergència demogràfica té repercussions a escala econòmica, social, cultural, mediambiental, fiscal, educativa, sanitària i de mobilitat, “i imposa el deure de fomentar la cohesió territorial i adoptar mesures que permetin pal·liar i revertir l’evolució d’aquesta realitat”. ●