La Vanguardia (Català-1ª edició)
Confessions de la Gürtel: la Moncloa, a les ordres de Correa
Un dels acusats de la trama reconeix la corrupció del PP
Francisco Correa no era un simple empresari. Amb les seves males arts però perspicàcia i visió de negoci va aconseguir entrar fins al nucli del Partit Popular. Això el va portar directament a la Moncloa. Era l’any 2000 quan el líder de la trama de corrupció més gran dels últims temps presumia de bones relacions amb els màxims responsables del partit i del Govern central que llavors presidia José María Aznar.
“Eren fanfarroneries?”, es pregunta la fiscal del cas. Arturo González Panero, que aleshores era l’alcalde de Boadilla del Monte –un dels municipis més rics de Madrid–, creu que no, que ho deia de debò. Ho va assegurar dimarts en la declaració com a acusat en el judici que se celebra a l’Audiència Nacional per una de les peces del cas Gürtel, concretament per les martingales a Boadilla i el pagament en diners i d’altres a l’exregidor d’aquesta localitat.
Correa es posava en contacte amb els alcaldes presumint de conèixer Aznar en persona. També s’enorgullia deu seu ascendent sobre els dirigents polítics del partit que governava tant l’executiu central com l’autonòmic de Madrid, així com les localitats de més alt nivell adquisitiu.
L’exalcalde González Panero reconeix que no anava de farol. “Correa entrava a Génova [seu del PP] sense acreditació. Jo que era alcalde sí que necessitava acreditació i ell no”, va explicar l’exdirigent popular.
L’empresari –condemnat en diverses sentències fermes per múltiples delictes de corrupció i delictes fiscals– sabia que la millor manera de conquerir els alcaldes dels pobles madrilenys era que els seus màxims representants sabessin que ell era “amic” dels seus caps i que d’alguna manera podria controlar el seu futur.
Una de les maneres que sabessin amb qui tractaven era que ho veiessin amb els seus propis ulls. Per aquesta raó, el mateix González Panero, estant amb ell, es va citar amb Alejandro Agag, gendre de José María Aznar, o amb qui va arribar a ser vicepresident econòmic, Rodrigo Rato.
La mà de Correa era molt allargada, segons relata aquest exalcalde, detingut el 2009 després de l’explosió del cas Gürtel, i ara arruïnat, segons va explicar al tribunal. González Panero va discutir amb l’empresari perquè aquest li reclamava que augmentés un contracte d’escombraries amb l’empresa Sufi, de tres dies setmanals a set dies. L’alcalde s’hi havia negat.
El que va passar després és que va rebre una trucada de la Moncloa per suggerir un canvi al contracte, a més de suggerir nomenaments per a l’Ajuntament de persones de la confiança de Correa. “Correa ja m’havia dit que s’havia de fer com ell deia”, va explicar. Dit i fet.
Correa sabia guanyar-se els polítics. En el cas de l’alcalde de Boadilla, va utilitzar altres dirigents populars per accedir-hi perquè li interessava aconseguir contractes d’aquest municipi. I després venia la “seducció”. Amb González Panero va començar amb dinars en bons restaurants i després va fer un pas més. “Necessites vestir millor”, li va dir. I l’alcalde se’n va anar amb ell a una camiseria perquè elegís una cosa pròpia d’un alcalde que havia de portar el seu municipi a dalt de tot d’Espanya.
“Em va dir que no m’amoïnés, que ell ho arreglava. Sabia què volia dir i jo hi vaig accedir”, va reconèixer l’exdirigent del PP. Així el va entabanar. Fins i tot el va dur a Miami dient-li que havia de donar-se a conèixer, i obrir negoci allà i promocionar Boadilla als Estats Units. Tot va acabar en una taula amb diners en metàl·lic –tal com explicava Correa als seus partidaris– i el líder de la trama gravant l’escena. Ja l’havien enxampat, no es podia escaparc
“Correa entrava a Génova sense acreditació; jo que era alcalde sí que en necessitava i ell no”