Gestió lenta dels fons europeus

Se sabia que podia passar i ha passat. Espanya demostra la seva incapacitat per gestionar els milionaris fons d’inversió europeus en els quals tantes esperances s’havien posat. El Banc d’Espanya i Funcas, el servei d’estudis de les antigues caixes d’estalvis, coincideixen que només s’ha utilitzat una cinquena part –en concret el 21%– dels diners rebuts aquest any. Això és un fet molt greu, que compromet la recuperació de l’economia espanyola, i la necessària transformació del model productiu cap a la sostenibilitat i la digitalització.

Cal exigir que es dugui a terme una auditoria de gestió per determinar, amb la màxima urgència, on són les dificultats que impedeixen la correcta gestió dels fons europeus i, a partir d’aquí, arbitrar les solucions més adequades i, si escau, exigir les responsabilitats corresponents. Caldria evitar els enfrontaments polítics estèrils i dedicar-se a agilitar els projectes d’inversió amb la màxima eficàcia.

Són moltes, moltíssimes, les empreses i les institucions espanyoles que necessiten els diners europeus per finançar l’adaptació ecològica i digital, així com per millorar processos que els donin més competitivitat.

El ritme de recuperació de l’economia del país és més lent del que s’havia previst. L’augment del PIB serà més a prop del 4% que del 6,5% anunciat inicialment. Els diners dels fons europeus haurien d’haver ajudat a incrementar el creixement econòmic, però no ho han fet.

A diferència del Pla Marshall, que va inundar de milions de dòlars el continent europeu per a la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial, llevat d’Espanya, ara sí que arriben els diners de la Unió Europea. Brussel·les ja ha enviat aquest estiu 9.000 milions d’euros i 10.000 milions més d’euros en dates pròximes, però no es traslladen amb la rapidesa necessària a l’economia. Dels 27.000 milions d’euros previstos en els pressupostos del 2021, només 5.700 milions ja estan inclosos en convocatòries efectuades. És a dir, com hem dit, només un 21% del total. La situació és encara molt més greu si es té en compte que les convocatòries tancades o aprovades només sumen 840 milions (790 i 50 milions, respectivament).

En el seu moment, des d’aquestes mateixes pàgines, vam advertir del risc seriós que suposava que l’administració pública assumís tota la tasca de gestió, selecció i distribució dels projectes d’inversió que s’han de finançar amb els fons europeus. Ens semblava una estructura molt burocratitzada, poc àgil i excessivament mediatitzada pel poder polític. Lamentem que els fets ens puguin donar la raó. Hauria estat millor dissenyar una estructura amb una participació activa del sector privat, sota la direcció de destacats empresaris, més preparats per a la gestió de projectes d’inversió que els funcionaris públics, com s’ha fet a Itàlia.

S’han de corregir ràpidament –insistim– els errors que frenen la gestió àgil, eficient i correcta dels fons europeus. Va ser el mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, qui va assumir tota la responsabilitat sobre aquests fons europeus, per tal de tenir-hi un control directe, tant polític com econòmic. L’èxit o el fracàs dels fons europeus a Espanya, per tant, serà també el seu propi èxit o fracàs. Ara es veu més clarament que s’havien d’haver establert estructures de gestió més eficients en estreta col·laboració amb la iniciativa privada i les administracions autonòmiques i locals. Encara s’és a temps de fer-ho, però no s’ha de persistir en l’error, ja que en els pròxims cinc anys han d’arribar 70.000 milions d’euros del programa Next Generation UE i cal fer-los treballar. No es poden quedar adormits als calaixos dels ministeris. El país s’hi juga el futur. ●

El Govern espanyol ha d’arbitrar mecanismes més eficaços i comptar amb la iniciativa privada