El gran hivern

S’activen alertes de colors càlids –groga, taronja i vermella– per baixes temperatures, pluges torrencials i forts vents amb l’arribada de la primera DANA al nostre país. Seria lògic que la graduació de la intensitat del clima gèlid es representés amb les seves tonalitats: del blau atlàntic al petroli, i fins i tot que es pogués anunciar una alerta blanca. Trauria partit a una sinestèsia expressiva i portaria el ressò del silenci.

El sentiment de catàstrofe galopa en les nostres vides, i la profunda ferida climàtica rugeix fent-nos sentir com criatures de l’arca de Noè. Alguns viuen amb el peu a punt per agafar-se a l’abisme. I potser per això, la fantasia de neu acudeix rabent als carrers de Madrid. “Ve una nova Filomena... I aquest any, encara pitjor!”, avisen els veïns, per molt que els meteoròlegs dissenteixin i repeteixin que la probabilitat de tenir una altra nevada de tal magnitud és amb prou feines de l’1%. Alguns troben a faltar la postal d’aquells trineus urbans, quan començàvem a treure’ns de sobre el virus, confinats de nou pels blocs de neu glaçada que van paralitzar la capital. L’angoixa es calma amb un fals sentiment de prevenció que no aconseguirà mai preveure l’impredictible, però entre alguns també nia una complaença davant el desastre.

Ha arribat el primer fred esgarrapantnos la punta del nas, i sentim que el paisatge buida la seva exuberància a fi de recordar-nos l’escorça a la intempèrie. A l’Hivern de les Quatre estacions, Cy Twombly –menyspreat durant anys per amanerat– va deixar que una boira blanca cobrís gran part de l’obra, amb pinzellades grogues i violàcies que transmeten un fred siberià. La recerca de la puresa és més difícil de practicar amb la calor, que distreu les essències. Per això, la meteorologia presenta una nova poètica en la qual la neu uniforma l’ambient desordenat, i cura la vista de soroll. Un vell proverbi zen afirma que “un floc de neu no cau mai al lloc equivocat”, i la seva lectura és certament inquietant en el precari context postpandèmic.

Errata Naturae publica ara una bonica antologia dels millors passatges glacials del llibertari Thoreau, titulada El gran invierno. L’escriptor, que va convertir la seva cabana aïllada en un observatori de la societat, exaltava l’hivern com un temps de vida interior, amb passejos i meditacions que li procuraven una solitud il∙luminada. La seva vida de cabana torna a nosaltres amb un únic mandat: “Encén el teu foc”. ●