La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els comerciants demanen a Colau que parli amb ells de mobilitat
La sisena edició del Summit de Barcelona Oberta manifesta la distància entre el sector i el Consistori
Els principals eixos comercials de Barcelona exigeixen al govern de l’alcaldessa Ada Colau que els tingui en compte una vegada per sempre a l’hora d’elaborar les seves polítiques de mobilitat urbana. Alguns gremis mostren el seu descontentament amb l’administració penjant pancartes, d’altres publicant manifestos... i uns quants munten simposis, debats i xerrades, com la sisena edició del Summit de l’agrupació de comerciants Barcelona Oberta. Cadascú té les seves maneres de fer.
Aquesta vegada el tema principal de la trobada de Barcelona Oberta va ser la mobilitat, aquí i allà, de fet, a tot arreu, la nova mobilitat a què ens està empenyent de manera inexorable aquesta pandèmia que es resisteix a desaparèixer, els reptes globals a què el canvi climàtic obliga, els nous costums de la ciutadania a l’hora de comprar, sigui navegant o caminant... El mateix títol de la trobada era una indirecta al Consistori: Trobemnos per escoltar. I ni tan sols l’elecció del nou escenari va semblar casual. La Casa Seat va substituir El Molino, que des de fa poc és de propietat municipal.
Perquè en el moment crucial en què està aquesta societat, bona part del teixit comercial barceloní ja està una mica fart que cada vegada que es demana un estudi sobre les conseqüències econòmiques de la implantació d’una superilla, per exemple, els insinuïn que no estan disposats a lluitar contra la contaminació amb tota la determinació necessària, que només pensen en els seus interessos econòmics més curtterministes.
“Com si a nosaltres no ens importés que la gent mori per culpa de la contaminació”, va lamentar un representant d’un conegut eix comercial de la ciutat durant la copa de cava que va tancar la trobada. “Si critiques la seva gestió, la seva manera de fer les coses, sembla que ets còmplice de l’escalfament global”, va dir un altre. “La veritat és que no ens tenen en compte”. No hi ha més bon moment que la corresponent copa de cava de clausura per temperar com se senten realment els assistents.
I, a l’altra banda, assentint, mostrant empatia, apaivagant els ànims, el primer tinent d’alcalde i les regidores de Comerç i de Mobilitat, els socialistes Jaume Collboni, Montserrat Ballarín i Laia Bonet. Fa temps que els comuns no assisteixen a aquestes trobades. De fet, el curtcircuit en les relacions entre l’Ajuntament i bona part del teixit comercial de la ciutat té l’origen en l’àrea municipal d’Urbanisme. Són les voreres acolorides de cop i volta les mesures que provoquen més tibantor.
Pocs minuts abans de la copa de cava, Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, va fer un breu resum dels greuges. Primer, el que ja s’ha dit, els comerciants volen que l’Ajuntament elabori estudis sobre l’impacte econòmic de les superilles. I que ho faci de manera prèvia, abans de la implantació, i no després. Això d’abans i després és fonamental. Els comerciants també entenen que totes les mesures que restringeixin l’ús del vehicle privat han d’arribar precedides de millores en la xarxa del transport públic de l’àrea metropolitana. És a dir, abans, no després. I amb una perspectiva molt àmplia. Perquè Barcelona, almenys tal com està muntada, no pot sobreviure només amb els barcelonins. D’altra banda, els botiguers també afirmen que l’espai públic requereix més atenció: i què passa amb la Rambla, amb el Paral∙lel, amb el front marítim...? La reforma de la Rambla ja ha superat els 2.000 dies de retard.
Els dilemes al voltant de l’abans i el després també van marcar les intervencions dels experts convidats a aquesta edició del Summit de Barcelona Oberta. La conclusió principal és que el gran repte de Barcelona i l’àrea metropolitana és la millora de la xarxa de transport públic. Almenys això és el que es dedueix després d’escoltar Luis Lara, analista i assessor de retail; Alfonso Vergara, fundador i president de Fundació Metrópoli; Lluís Puerto, president de la comissió de Mobilitat del Col∙legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i l’activista Carlota Bruna. Peatges per accedir al centre, peatges selectius, taxes i impostos, qui contamina paga... El món és ple d’experiències destinades a reduir el trànsit. I la majoria de la gent és conscient que ha arribat el moment de fer les coses d’una altra manera. En tot cas, les alternatives de mobilitat s’han de plantejar abans de dur a terme les restriccions. I aquí, diuen, és on Barcelona genera més dubtes. ●
Barcelona és una de les urbs més atractives, però necessita un projecte compartit”
Alfonso Vergara
n acn eor ln
No s’ha d’eliminar el cotxe privat, sinó posar-lo al lloc que li toca”
Lluís Puerto
e l!le"n En"nn#er ln ornal
Necessitem polítiques de mobilitat clares i que facilitin l’accés als eixos comercials”
Gabriel Jené
Barcel na $%eroa
Contra la crisi climàtica necessitem un transport públic més efectiu”
Carlota Bruna
rcon n oa
La clau és adonar-se que hem de canviar”
Luis Lara
ceoaleno
Les transformacions de Barcelona es faran amb diàleg i gradualment”
Jaume Collboni
rn er onneno alcal e