La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona’92 ja té pel·lícula
A ‘42 segundos’ es recull la gesta de la selecció espanyola de waterpolo
En Jaime tenia 1 any, i l’Álvaro, 3, quan l’arquer Antonio Rebollo va disparar una fletxa en flames sobre el peveter de Montjuïc. Potser per això aquest rodatge els sembla especialment fascinant, ja que s’estan endinsant en els Jocs Olímpics de Barcelona per primera vegada, però des d’un prisma únic: coneixent els secrets d’una generació d’atletes que va assolir la glòria. Jaime Lorente (Múrcia, 1991) i Álvaro Cervantes (Barcelona, 1989) són Pedro García Aguado i Manel Estiarte al film 42 segundos, el nom del qual respon al lapse de temps en què Espanya es va avançar a Itàlia a la final de waterpolo i va tenir la medalla d’or a tocar. Van guanyar la plata, però ja van ser imbatibles a Atlanta’96. El film, dirigit per Dani de la Orden i Àlex Murrull, és el primer dedicat als Jocs Olímpics del 1992: “També ret homenatge al waterpolo, molt desatès. L’afany mediàtic fa que altres esports tinguin molta exposició, i el waterpolo, cap”, diu Jaime Lorente.
La preparació va ser duríssima. Sabien nedar i poca cosa més. “El primer dia Rafa Fernández, exjugador de waterpolo i ara entrenador, ens va dir: ‘Us tirarem a l’aigua com als nadons, a veure què feu. Per començar, uns quatre llargs tranquils’. Després d’un llarg i mig ja no podia més. Imagina’t quan havíem d’interpretar els millors jugant una final olímpica”, recorda Cervantes. I afegeix: “Tot és qüestió de constància i fortalesa mental. Jo no he estat mai gaire esportista, però des d’aquest rodatge respecto moltíssim l’esport. Sobretot la part de la disciplina mental”. En Jaime assenteix.
La pel∙lícula comença amb el conflicte del vestidor: els jugadors estaven dividits entre el grup dels madrilenys, amb García Aguado al capdavant, i el dels catalans, que comandava Estiarte. Fins que va arribar Matutinovic i la seva disciplina espartana: “Els madrilenys jugaven com vivien, igual que els catalans. I els madrilenys eren uns gamberros fora de l’aigua, i a dins també. La
No perdré mai el seny perquè no soc imbècil; estic enamorat del meu ofici”
Els madrilenys eren uns gamberros fora de l’aigua, i a dins també”
Jaime orente
El primer dia vaig nedar un llarg i mig i no podia més; imagina’t interpretar una final”
Si jo m’emociono, penso que també s’emocionarà més gent; per a això treballem” Álvaro Cervantes
pel∙lícula mostra com l’entrenador aconsegueix fusionar-los per crear el millor equip de waterpolo que ha tingut aquest país”, explica Lorente. Ell interpreta el llarg passeig per l’abisme de Pedro García Aguado. El conductor del programa Hermano mayor estava enganxat a la cocaïna, i no li va ser fàcil desintoxicar-se: “Hi vaig parlar; es va obrir completament, i em va explicar tot el que li havia passat. La pel∙lícula condensa la seva història perquè a escala dramàtica tot funcioni millor, i no treballem tant la seva addicció, sinó per què la tenia, d’on venia”, explica l’actor. Manel Estiarte, a qui dona vida l’Álvaro, representava l’antítesi d’aquell infern.
A punt de fer 30 anys, Lorente ha necessitat només quatre pel∙lícules i quatre sèries per convertir-se en l’actor de moda, malgrat que dues d’aquestes sèries són Élite i La casa de papel. Al preferit de la Stella, la filla d’Antonio Banderas, el segueixen 14 milions a Instagram, però a ell, descregut, no li puja la fama al cap: “No perdré mai el seny perquè no soc imbècil. Estic enamorat del meu ofici, el respecto moltíssim, i el dia que comenci a fer collonades serà perquè he perdut aquest respecte. M’he de fer responsable de l’èxit, però no és culpa meva”. Revelar la seva paternitat a les xarxes socials va ser com la desclassificació de papers de la CIA: “Vaig pujar un parell de fotos perquè no vinguin al carrer. Amb això ja està; no hi ha notícia. Em sento envaït per la gent que no respecta la intimitat. Tinc una part animal que el fet d’haver estat pare ha potenciat al mil per mil; espero no trobar-me amb cap paparazzi pel carrer, perquè rebrà [rialles]”.
La fitxa d’Álvaro Cervantes té més recorregut, tot i que des del 2016 la seva carrera ha accelerat molt. Actualment el podem veure en una de les sèries revelació de Netflix, El tiempo que te doy, idea de Nadia de Santiago, coprotagonista, i dirigida per Inés Pintor i Pablo Sanchidrián. “Veient la sèrie acabada em vaig emocionar. Vaig pensar que, si m’emocionava jo, també s’emocionarien més persones. I és que per a això treballem, per tocar la fibra a la gent”. ●
El film recull el descens als inferns de Pedro García Aguado i com en va aconseguir sortir