Fer matemàtiques en espanyol, una solució per complir la sentència

Les sentències que afecten denúncies concretes de famílies que recorren als tribunals per demanar el castellà com a llengua vehicular a l’aula dels seus fills arriben directament a la direcció del centre on estan escolaritzats. Els directors ho comuniquen a la inspecció, i la inspecció recomana un model d’aplicació a aquella escola en particular. Pel cap baix hi ha una vintena de centres afectats.

Malgrat que la llengua vehicular als centres és el català, l’ús de les llengües és molt variat, en funció del context de cada centre. Tot i això, la llengua que regeix la comunicació interna i externa és el català. Tret d’excepcions, s’hi fa classe en totes les àrees de coneixement, menys en llengua castellana i estrangera. Es recull així en un 93% dels projectes lingüístics.

En aquestes denúncies de pares, el TSJC va fixar, “en defecte de la seva concreció per l’Administració demandada”, una proporció “raonable” de castellà. Els jutges van entendre que s’havia de fixar “la presència mínima del castellà com a llengua vehicular, al curs i classe on el fill dels recurrents fa els estudis, en un 25% de les hores efectivament lectives, i s’ha d’impartir en aquesta llengua oficial, a més de la matèria lingüística corresponent al seu aprenentatge, com a mínim una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga”.

Per tant, a la pràctica, els centres fan una matèria més en castellà. No qualsevol: ha de ser “troncal”, de les obligatòries. Els centres estan complint les sentències impartint, generalment, l’assignatura de matemàtiques en castellà.

El conseller va informar ahir que, en 16 anys, 80 famílies han demanat més castellà, quan en un curs hi ha 1,5 milions d’alumnes.

El canvi d’ús lingüístic afecta només l’aula on hi ha el menor i no pas tota l’escola, excepte a les últimes sentències del TSJC, que han obligat sis col∙legis a impartir una classe de castellà en tots els cursos.

L’anterior secretari general d’Educació, Carles Martínez, va advertir fa un any a La Vanguardia de la necessitat de pactar una iniciativa parlamentària i blindar un model que preservés el català.

La quantificació de la llengua en l’horari escolar xoca amb els criteris pedagògics moderns sobre aprenentatge de les llengües. L’anterior conseller, Josep Bargalló, va defensar un model plurilingüe que proposava adaptar l’ensenyament de llengües als alumnes, augmentar les estrangeres i incorporar l’ús de les maternes dels immigrants. Aquest pla es va veure frustrat per les entitats i partits independentistes, que van témer un retrocés del català. ●

En 16 anys, unes 80 famílies han anat als tribunals per demanar l’ús de les dues llengües oficials