Amb paciència hi pot haver equip

Bon planteja ent de Xavi. El tècnic blaugrana té molt clar que el Barcelona ha de tenir dos aspectes del seu joc perfectament desenvolupats. Són, d’una banda, el fet de defensar sempre en camp contrari i, de l’altra, l’arribada d’homes de la segona línia. Defensar en camp contrari perquè, d’aquesta manera, permet que els seus jugadors es protegeixin sempre amb passos cap endavant, on són autèntics especialistes, i no ho facin cap enrere, on són més deficients. I, d’altra banda, davant el robatori en camp contrari necessita homes com Nico o De Jong, que són capaços en una conducció de superar una línia rival i, a més a més, arribats al caire de l’àrea, fer un segon esforç per rebre una passada interior. I per aquesta raó va apostar per la defensa de tres centrals amb els laterals en una posició més de migcampistes que no pas de defenses. Així s’incrementa la presència de jugadors al mig, cosa que, sens dubte, dificulta la sortida de la pilota per part del rival, perquè no troba jugadors desmarcats ni espais per evolucionar. És cert que el potencial ofensiu d’Alba disminuïa, ja que no és un home d’un contra un, sinó d’arribar corrent a l’espai. Però era una aposta que s’havia de fer. El problema és que, en la mesura que els jugadors es desgastaven físicament i la ment ja no fluïa, el plantejament va anar perdent protagonisme.

La illor defensa. Des de sempre la millor defensa és la capacitat de generar perill. I un exemple clar va ser la presència de Dembélé durant la segona meitat. Perquè aquest fet va fer que les jugades del Barcelona arribessin fins a l’altura de l’àrea rival. Allà el migcampista rival esquerre havia d’endarrerir la seva posició per cobrir l’un contra un de Dembélé. I al seu torn passava prou estona perquè tots els homes del Barcelona tinguessin temps d’arribar al camp rival i generar el posicionament ideal per al robatori de la pilota.

Joves a un alt nivell. Araújo, amb un partit completíssim. Gavi, amb una mobilitat extraordinària i recursos per a la combinació. Nico, en un recital total de presa de decisions encertades, controls orientats, desdoblaments des de la segona línia. Van mostrar que amb paciència es pot construir un equip.