La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escrivá preveu que en 10 anys el 48% tingui plans de pensions d’empresa
Els autònoms podran desgravar 5.700 euros anuals, gairebé el triple que ara
El pla del ministre José Luis Escrivá passa per potenciar els desemparats plans de pensions d’empresa per sobre dels reeixits plans individuals. Per això, ha posat en marxa una operació a dues bandes. D’una banda, disminuir els límits de desgravació dels plans individuals, operació ja completada, i d’una altra, promoure els plans de pensions d’ocupació, per a la qual cosa ahir va fer el seu primer pas amb l’aprovació pel Consell de Ministres de l’avantprojecte de llei reguladora per a l’impuls dels plans de pensions. A aquesta segona pota, compromesa en el pla de recuperació, encara li falta per transformar-se en realitat. L’objectiu és tenir-la en vigor el juny del 2022.
Els plans d’ocupació són els que promouen empreses o institucions per als seus empleats, per complementar la pensió pública que reben de la Seguretat Social al jubilar-se, i són els que Escrivá vol aconseguir que d’aquí una dècada passin a cobrir el 48% de la població espanyola. Un salt important tenint en compte que actualment en cobreixen un 10% i estan, a més, molt estancats.
El problema és que l’actual sistema d’aquests plans de pensió d’ocupació és inadequat, dissenyat per a les grans empreses i que, com a conseqüència, deixa fora pimes, autònoms i empleats públics. Aquests són els terrenys en els quals es vol actuar. Les raons per potenciar els plans d’ocupació sobre els individuals és que aquests últims són fiscalment regressius, perquè els beneficis es concentren en les persones de rendes elevades, i que, a més, no aconsegueixen incentivar l’estal
vi. Les dades indiquen que mentre que els incentius fiscals aconsegueixen augmentar la propensió a estalviar de les rendes mitjanes i baixes, en el cas de les altes, el moviment es redueix a una reassignació de l’estalvi buscant millor fiscalitat, però sense que el total estalviat augmenti.
Fixat l’objectiu, quedaven per determinar els mitjans, que són els que estableix l’avantprojecte aprovat. Es potenciaran els plans d’ocupació amb el ganxo que representa una comissió inferior a la que s’aplica als plans individuals, i amb la facilitat que siguin accessibles a un públic molt més ampli.
Respecte a la rendibilitat més important, l’equip del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ofereix un exemple per marcar les diferències, per ressaltar en aquest cas una pèrdua del 18% per sobrecost de comissions en els plans individuals. És una projecció que preveu 1.000 euros d’aportació anual durant 35 anys, a una rendibilitat del 3%. El pla individual, amb comissió de l’1,04%, donarà un valor final de 50.596 euros, mentre que el d’ocupació, amb comissió del 0,21%, s’elevarà a 59.680.
Aquests dos percentatges, l’1,04% dels individuals i el 0,21% dels d’ocupació, són els que se solen establir actualment. Segons el ministeri, el 2020, els plans indi
viduals van tenir un cost addicional de més de 0,8 punts percentuals sobre els d’ocupació.
Això va pel costat de la millor rendibilitat. Després, per arribar a més persones, es creen els fons de pensions d’impuls públic i es potencia que en la negociació col∙lectiva s’estableixin plans simplificats. És a dir, que s’inclogui com un element més dels convenis sectorials la possibilitat de subscriure plans de pensió d’empresa. La idea és que els convenis col∙lectius de caràcter sectorial es converteixin en un instrument d’empenta, i d’aquesta manera, el pla d’ocupació acordat s’estendrà a totes les empreses del mateix sector.
Un altre element de reforç serà simplificar el procés per a la subscripció dels plans d’ocupació. “Els plans col∙lectius estaven sotmesos a una sèrie de tràmits molt extensos, que dificultaven la seva creació”, va dir el ministre Escrivá, que va afegir que l’avantprojecte “va orientat a eliminar tots els obstacles que fins ara han dificultat l’extensió dels plans col∙lectius”.
L’avantprojecte s’acompanya d’una modificació de la fiscalitat d’aquests productes que castiga els individuals i premia els col∙lectius. En concret, en els pressupostos del 2022 s’ha inclòs rebaixar a 1.500 euros el límit per a la deducció en els plans individuals, i s’ha augmentat a 8.500 la dels col∙lectius. En aquest cas, l’aportació de l’empresa serà a parts iguals amb la que faci el treballador.
Qui també surt guanyant en fiscalitat són els autònoms, que podran aplicar-se una deducció anual de fins a 5.750 euros. Són els que corresponen de sumar el límit d’un pla individual (1.500 euros) amb la meitat del d’empresa (4.250). Ara els autònoms tenen un límit de 2.000 euros.
L’Estat és “el promotor” del pla, en paraules d’Escrivá, que serà gestionat per entitats privades. La governança es farà a través d’una comissió de control, en la qual l’Administració es reserva la majoria. Amb un total de 17 membres, nou els nomena l’Administració, quatre la patronal i quatre els sindicats. Una distribució que ha provocat les queixes dels agents socials. ●
Els convenis sectorials adoptaran plans de jubilació d’empresa aplicables a tot el sector