L’amor i altres experiments

Una parella de dones, la Rachel i l’Eliza, volen tenir un nadó, i aquest desig bressola la seva llar en vespres molt feliços. Fins que... El que segueix ho explica Amor y otros experimentos mentales (AdN), novel·la finalista del Prize Booker 2020, primera obra de Sophie Ward, actriu i escriptora. He conversat amb Sophie Ward i m’ha enlluernat la intel·ligència i naturalitat amb què parla de si mateixa, de la seva vida i de les seves emocions, i de literatura i de filosofia. Se’m declara apassionada de Dickens, em recomana la lectura de l’obra El nostre amic comú: li prometo llegir-la quan acabi el viatge que ella guia a través de la filosofia de la ment amb la seva novel·la, que ha estat comparada amb El món de Sofia des dels moments que vivim i amb una lúcida perspectiva de gènere.

Família, amics... la van ajudar?

Els amics que estaven a gust amb les seves pròpies vides em van acollir molt bé. Els que estaven malament ells, no.

Això em sembla molt instructiu.

Va anar així. De tota manera, el que més m’importava, esclar, eren els meus fills.

I com ho va encarar amb ells?

En això em va ajudar molt en Paul, el meu exmarit, que va continuar present i es va relacionar amb la Rena amb tota normalitat, perquè els nens l’acceptessin bé.

Un senyor, un home com cal.

L’hi confirmo. Li estic agraïda.

I com viu el seu amor vostè, avui?

Des que vaig acceptar l’amor per la Rena, tot va anar encaixant. Em vaig reconciliar amb mi. I un cop casades, soc molt feliç!

Fa goig i alegria sentir-la, Sophie.

Estic contenta, el cas és que cada un ho hem fet tot el millor que hem pogut.

No està obligada a més.

Ens vam casar tres cops: el 2000, en celebració particular; el 2010, com a parella de fet; i el 2014, amb la llei de matrimoni homosexual del Regne Unit.

A Espanya portàvem avantatge en això.

Ho sé, va ser una llei que va millorar les vides de milions de persones. És un pas endavant transcendent.

I ja irreversible, feliçment.

Iguala les persones en una mateixa tradició cultural. Però compte, hi ha forces fosques que voldrien revertir-lo. Parem atenció!

No ho aconseguiran, Sophie.

La història parla d’idees que canvien: vaig començar a estudiar a la universitat, sento passió per la literatura i la filosofia.

Parella nova, estudis nous...

Avui ja soc doctora en filosofia i narrativa creativa. I acabo d’escriure Amor y otros experimentos mentales.

Coincideixen vostè i la Rena en els seus gustos literaris?

No gaire, però a ella li agrada molt que li llegeixi Roberto Bolaño. De fet, jo treballo en la locució d’audiollibres.

I per on van els seus propis gustos?

Adoro Jorge Luis Borges, alhora literat i filòsof. M’agrada quan agafa una idea i experimenta amb ella fins al fons.

Experiments mentals, certament.

M’apassiona el que fa a propòsit del Quixot: suggereix que tot llibre existeix des de sempre, fins que a una persona li toca fixar-lo per escrit, com Miguel de Cervantes... o potser Pierre Menard?

Quin escriptor li hauria plagut més conèixer personalment, Sophie?

Entre els escriptors del grup de Bloombsbury m’hi hauria sentit molt a gust!