La Vanguardia (Català-1ª edició)
Itàlia recupera l’autoestima
Draghi accelera per complir els objectius del pla de recuperació abans del 2022
Després de ser el primer país occidental a patir els tancaments –i les desenes de milers de morts– de la pandèmia, Itàlia ha recuperat l’autoestima. Les televisions han passat de retransmetre la caravana de camions de l’exèrcit atapeïts de taüts a Bèrgam a repetir que a Alemanya posen d’exemple la recepta anticovid del Govern italià com a model a seguir. L’orgull italià està pels núvols: és el primer país que guanya Eurovisió i l’Eurocopa el mateix any; Giorgio Parisi va ser ovacionat a la Sapienza després d’obtenir el Nobel de Física i els olímpics italians van aconseguir un rècord de medalles a Tòquio. Els Måneskin han enlluernat els Estats Units com a teloners dels Rolling Stones.
La firma amb pompa del Tractat del Quirinal entre Itàlia i França divendres va ser un altre moment de reivindicació italiana. Després d’anys de tensió entre Roma i París, Mario Draghi i Emmanuel Macron es van aliar per reforçar la seva col·laboració a Europa i, potser, mirar d’ocupar el buit que deixa la marxa d’Angela Merkel després de setze anys al poder.
Han passat gairebé deu mesos des que l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) agafés el timó per treure Itàlia de l’emergència i el seu consens continua molt alt: un 65% dels italians en valora positivament la gestió, segons l’últim sondeig de Demos per a La Repubblica.
El banquer tenia dos objectius quan va arribar al palau Chigi. El més immediat, organitzar la campanya de vacunació. El segon, definir el pla de recuperació i desplegar unes reformes estructurals, pendents al país des de fa dècades.
Draghi ha complert el primer objectiu en prendre mesures impopulars com l’adopció del passi covid per anar a treballar quan encara no havia esclatat la nova onada que està sacsejant Europa. Malgrat les sonades protestes dels antivacunes –com la manifestació promoguda per l’extrema dreta que va acabar destrossant la seu del sindicat més gran del país– ara un 84% de la població més gran de dotze anys té la pauta completa. Per a l’Executiu no n’hi ha prou i, per prevenir els riscos davant la situació crítica en països com la veïna Àustria, a partir del 6 de desembre els que no s’hagin vacunat no podran accedir a la restauració o participar en activitats de lleure.
El segon, reformar Itàlia, és més complicat. Els ulls de Brussel·les vigilen de prop el país transalpí, el principal beneficiari del pla de recuperació. Draghi està accelerant la màquina per complir els 51 objectius pendents abans del gener. A començaments de novembre, n’havien aconseguit 29 . El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va afirmar que a Brussel·les hi ha “preocupació” per possibles retards a Itàlia, tot i que va destacar que l’Executiu està actuant amb determinació. “Segur que els aconseguirem abans que s’acabi l’any”, va prometre Draghi la setmana passada. Sap que la credibilitat del Govern en depèn.
El calendari de reformes està en marxa. El ministre d’Administració Pública, Renato Brunetta, ha simplificat la màquina burocràtica amb l’objectiu de fer-la més desitjable als joves. Draghi i la ministra tècnica Marta Cartabia han desplegat una esperada reforma de la justícia penal italiana, la més lenta a la UE, per fer-la més eficient. Aquesta mateixa setmana la Cambra de Diputats ha donat via lliure a la reforma dels processos civils. També han aprovat una reforma requerida per la UE per facilitar la competència, simplificar les regles per a les licitacions i combatre les situacions de monopoli. “L’agenda de les reformes està funcionant, però queda la part més difícil, que és utilitzar bé els fons”, considera el periodista Alessandro Speciale, coautor de Mario Draghi, l’artífex ( Deusto). “Per veure si seran capaços de començar una campanya de creixement necessitarem, com a mínim, un o dos anys”, explica.
A escala internacional, la presidència del G-20 ha estat una còmoda plataforma per a Draghi. Els líders mundials van quedar encantats amb l’organització de l’última cimera a Roma. El 2019 Itàlia i França es van barallar per les armilles grogues, ara ha aconseguit que un dels seus ministres participi periòdicament en un Consell de Ministres francès, i viceversa. “Ha donat a Itàlia una visibilitat i una autoritat molt fortes. Només cal veure el paper que té el Consell Europeu, on és una de les veus més escoltades”, destaca el president de la Comissió d’Exteriors de la Cambra de Diputats, Piero Fassino. La lluna de mel de Draghi de moment sembla que continua. La gran pregunta és si el Nadal serà tranquil o el mandatari aviat haurà de fer les maletes. ●
La signatura del tractat del Quirinal amb França va ser un altre moment de reivindicació italiana
Un 65% dels italians valoren positivament la gestió de l’expresident del Banc Central Europeu
Ha mantingut a ratlla la pandèmia prenent mesures impopulars, com ara el passi covid per treballar
A començaments de mes havia dut a terme 29 dels 51 compromisos de l’any per als fons europeus