La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Xina i Rússia s’uneixen contra Biden perquè els exclou de la cimera
La ‘cimera virtual per la democràcia’ sí que té Taiwan com a país convidat
Primer van protestar cada un per la seva banda i ara, en un acte significatiu, ho fan a duo. Vladímir Putin i Xi Jinping mostren la seva coincidència en la indignació respecte a la cimera virtual per la democràcia a què Joe Biden acaba de convidar 110 països, entre els quals no hi ha la Xina però sí Taiwan, i no hi ha Rússia però sí Ucraïna.
Els governs de les dues potències menyspreades van unir les seves veus contra la reunió a través d’una tribuna conjunta dels seus ambaixadors als Estats Units, el rus Anatoli Antónov i el xinès Qin Gang, L’escrit es va publicar divendres a la revista conservadora The National Interest.
La cimera de Biden és vista per les dues capitals com una mostra de la desimboltura amb què Washington s’apropia de la potestat de decidir “quins països són democràtics i quins no són escollits per a aquest estatus”: un fruit evident de “la seva mentalitat de guerra freda”, diuen els dos ambaixadors.
La trobada virtual, convocada des del Departament d’Estat per als dies 9 i 10 de desembre, “avivarà la confrontació ideològica” i propiciarà “una ruptura al món” perquè crearà “noves línies divisòries”, afegeixen els dos representants diplomàtics. I assenyalen que aquesta tendència a la divisió “contradiu el desenvolupament del món modern”, cosa que fa que “la Xina i Rússia rebutgin fermament aquest moviment”.
La promoció de la democràcia mitjançant una gran trobada internacional forma part del programa polític de Biden. Des d’un primer moment, el mandatari va subratllar el seu paper de líder i gendarme dels països democràtics, mentre que va situar Pequín i Moscou com a grans adversaris a combatre. El president va destacar aquestes prioritats quan va fixar en els “desafiaments” de la Xina i Rússia les prioritats de la seva estratègia internacional arran de la retirada de l’Afganistan: una sortida que va marcar el que va definir com “el final d’una era” de llargues ocupacions militars per mirar de modelar països difícils o impossibles de modelar.
El Departament d’Estat va publicar dimecres la llista de països convidats. I la inclusió de Taiwan va donar lloc a una immediata i enfurismada, tot i que previsible, reacció de Pequín. Per a l’Executiu de Xi Jinping, la convocatòria demostrava “que l’anomenada democràcia és només un pretext i una eina per perseguir objectius geopolítics, reprimir altres països, dividir el món, servir els propis interessos i mantenir l’hegemonia al món”, va dir el portaveu del ministeri xinès d’Exteriors, Zhao Lijian. Feia una setmana que Biden havia fet una videoconferència amb Xi en què els bons desitjos es van acabar quan el líder oriental va fer algunes advertències sobre Taiwan: Pequín prendrà “mesures contundents” si les forces secessionistes taiwaneses “traspassen les línies vermelles”. I Washington no els hi hauria de donar suport, perquè “qui juga amb foc es crema”, va dir Xi.
Biden també ha exclòs Turquia, tot i que és un membre destacat de l’OTAN. També ha deixat fora Hongria, però ha convidat Polònia i altres nacions amb uns ideals democràtics dubtosos, com l’Índia, les Filipines, Sèrbia o el Brasil. Els països del sud exclosos són Cuba, Veneçuela, Nicaragua, Bolívia, El Salvador, Guatemala i Hondures. ●
La cimera és “fruit de la mentalitat de guerra freda de Washington i avivarà els conflictes”, avisen Pequín i Moscou
La convocatòria exclou Turquia però inclou el Brasil, deixa fora Hongria però no Polònia