És inevitable, la tornada de Trump?

Abans de què a molta gent li entri una suor freda, cal afirmar clarament que no, que és inevitable que Donald Trump guanyi les eleccions presidencials de novembre del 2024, en primer lloc perquè encara falten pràcticament tres anys per a aquella cita i perquè és absolutament imprevisible què ens pot oferir aquell futur a mitjà termini en un món tan convuls.

Per al que serveixin els antecedents històrics, si Trump tornés a la Casa Blanca, seria només la segona vegada que tal fenomen succeís en tota la història dels Estats Units i d’aquella fita han transcorregut ja gairebé 130 anys. Tan insòlit resulta el cas que al president que va protagonitzar aquella gesta, Grover Cleveland, guanyador el 1884, derrotat quatre anys més tard i de nou victoriós el 1892, se li assignen dos nombres ordinals de president, el 22 i el 24, del total de 46 que ha tingut el país fins ara.

Però d’altra banda, la recent història política dels Estats Units observa una cadència una mica preocupant per a l’actual president, Joe Biden. El partit de tres dels seus quatre antecessors, Bill Clinton, Barack Obama i el mateix Donald Trump, va perdre el control de la Cambra de Representants en la primera ocasió important en què els electors van tenir l’ocasió de tornar a les urnes, en les anomenades eleccions de mig mandat, que se celebraran el novembre de l’any que ve.

Tant Clinton com Obama es van refer per obtenir la reelecció, però, a hores d’ara de la pel·lícula, no se sap si Biden, que el passat dia 20 va fer 79 anys, optarà a un segon mandat. Tampoc no està escrit que els demòcrates perdin les esmentades eleccions de l’any que ve, però és veritat que amb un empat en el Senat i una diferència tan exigua en la Cambra de Representants, no es poden permetre la menor de les confiances.

Sorprenentment, el partit de l’oposició sí sembla fermament unit sota l’ègida de l’expresident Trump, que ha aconseguit, almenys fins ara, dos èxits certament significatius: que una part significativa de l’electorat republicà consideri, sense cap prova o evidència que se’l va privar fraudulentament de la reelecció; que no aparegui en l’horitzó cap candidat del seu partit que sigui potencialment capaç de disputar-li el nomenament presidencial el 2024.

De tota manera, el que no aconsegueixi la política ho pot aconseguir la justícia. La fiscalia del districte sud de Nova York ha situat en el seu punt de mira l’expresident per diversos presumptes delictes, que van des de l’evasió fiscal a l’administració fraudulenta, passant pel pagament per comprar el silenci d’una actriu porno amb càrrec als fons de la campanya. Una a una, diverses instàncies judicials han fallat en contra de la suposada immunitat presidencial. No és segur, però sí probable, que una condemna en ferm allunyi Trump del camí de tornada a la Casa Blanca.

En tot cas, l’economia i les

El que no aconsegueixi la política ho pot fer la justícia: allunyar Trump del retorn a la Casa Blanca

anomenades guerres culturals tornaran a tenir un efecte decisiu sobre les eleccions legislatives de l’any que ve i sobre les presidencials de l’any 2024. A tan llarg termini, és impossible predir la conjuntura econòmica, però segur que els conflictes identitaris no desapareixeran. Malgrat que el cens del 2020 revela un país cultural i ètnicament cada vegada més divers, un 67% dels nord-americans es continua considerant blanc. Cada vegada que s’agita aquella qüestió, surt perdent el Partit Demòcrata.

Simplificant molt, el medi rural és republicà i el medi urbà és demòcrata, circumstància que fa que la gran batalla electoral es dirimeix en allò que s’anomenen suburbis, l’equivalent a les nostres urbanitzacions perifèriques. En tot cas, el sistema electoral prioritza ara clarament el Partit Republicà, especialment en els comicis presidencials.