La Vanguardia (Català-1ª edició)
Preus de la fam a Belém
La inflació causa estralls al tradicional mercat de Ver-O-Peso
El mercat Ver-O-Peso de Belém, a la desembocadura del riu Amazones, és un exemple que el passat pot salvar-nos del futur. Fundat al segle XVII per pesar i comerciar amb els primers tresors de la selva, les anomenades drogas do sertao, –des de la sarsaparrella i el clau al cacau–, el mercat ven una cornucòpia de productes de l’agricultura a petita escala i destinada al mercat local. Res a veure amb els monocultius globals com la soja, o els 80 milions de caps de bestiar, que avancen per la selva en una onada imparable de desforestació.
En el Ver-O-Peso es venen els productes de l’horta més biodiversa del món i el peix dels rius mes cabalosos del planeta. Hi ha desenes de varietats de farina de mandioca, el cereal precolombí, subsistència per a una societat precolombina a l’Amazònia que comptava amb fins a cinc milions d’habitants, segons les última teories arqueològiques. Faves i mongetes i centenars de sacs de castanyes de Pará –la nou del Brasil– i anacards, són altres aliments mil·lenaris.
El Ver-O-Peso és el millor restaurant de Belém tot i que les classes de més poder adquisitiu prefereixen As Docas, el mall gastronòmic construït al costat amb aire condicionat i desenes de classes de cervesa industrialment artesanal. En el Ver-O-Peso la diversitat és una altra: desenes de classes de sucs de fruita irreconeixibles per al visitant: graviola, bacuri, cupuaçu, buriti, murici, uxi, acerola, talerabá, tucuma i moltes més.
En alguna parada del Ver-O-Peso s’ofereixen plats de tacacá, un brou fet amb el tucupi, el groc oli de mandioca , i l’extraordinari espinac amazònic, jambú, amb el seu curiós sabor anestèsic. “O jambú adormece”, explica un venedor. El jambú és tan emblemàtic per als paraenses que Dona Onete, la veterana cantant de carimbó, va tenir un èxit a tot Brasil amb la seva cançó “Jamburana” un elogi a plats com el maniçoba, amb la seva base de fulles de mandioca marinades durant una setmana o més per eliminar el cianur. La tornada resumeix l’efecte jambu a la llengua “Treme! Treme!”
Gairebé tots els plats en el Ver-O-Peso són d’origen indígena de vegades modificats pels sabors de l’oest de l’Àfrica que van arribar amb les desenes de milers d’esclaus que van entrar a Belém en els segles XVIII i XIX no per a les plantacions de sucre com a Salvador de Bahia o Recife sinó per als treballs d’extracció a l’Amazònia. Tot i que en la febre del cautxú a finals del segle XIX, que va convertir Belém en un aparador de l’arquitectura de la Belle Époque amazònica, l’esclavitud s’exercia mitjançant l’endeutament, una innovació de gran utilitat per al futur.
Es menja assegut en tamborets a senzilles parades de menjar mentre homes muntats amb motocicleta equipats amb grans altaveus esquiven la multitud per oferir els últims sons de carimbo, samba o forró. Altres parades posen bols plens d’açái, la crema morada de la fruita per maridar enormes costelles arrebossades de peixos gegants com el pirarucu, el tambaqui i el filhote que es descarreguen de vaixells antiquats de fusta al moll pesquer a l’altre costat del mercat mentre sobrevolen centenars de voltors i algun blavosa blanca.
Però el mercat Ver-O-Peso està en crisi. Mentre que les pujades disparades dels preus de la soja i la carn bovina al mercat internacional de matèries primeres es tradueixen en beneficis sucosos per a exportadores que cobren en dòlars, el brasiler corrent perd poder adquisitiu a ritme de vertigen. Tot s’encareix, arrossegat per la pujada dels preus internacionals i la depreciació del real. La inflació al Brasil ja depassa el 10%. “Fa sis mesos un sac de farina de mandioca en valia 250; ara en val 300, de reals; no sé com fer-ho per vendre-la i guanyar diners”, diu una venedora al mercat. És un problema de subsistència perquè “el brasiler no menja res sense farina de mandioca”. Així mateix, “un quilo de carn ja puja a 50 reals però el salari mitjà
Ver-O-Peso ven els productes de l’horta amb més diversitat del món i ofereix els peixos de rius cabalosos
és de 1.200”, diu un altre transeünt al mercat. Després de la pèssimament gestionada pandèmia i una crisi econòmica que ja entra el seu setè any, 19,1 milions de brasilers pateixen de fam. I l’Amazònia té més famolencs que cap altra regió, amb un 18% de la població que és víctima d’una greu inseguretat alimentària tres vegades major que São Paulo o Rio. ●