La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El pacte de pressupostos és un inici del que vindrà”
Jéssica Albiach Presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem
La líder dels comuns en el Parlament, Jéssica Albiach (València, 1979) atén La Vanguardia des de Madrid després d’una setmana intensa. Ha teixit un acord de pressupostos amb el Govern a canvi dels de Barcelona i celebrat la III Assemblea Nacional de Catalunya en Comú, on la formació d’Ada Colau va consolidar la seva aposta per Yolanda Díaz. Agraeix a ERC que hagi “rectificat” amb la permuta de Barcelona, però creu que l’Executiu català acusa la seva debilitat i que el president hauria de mantenir la moció de confiança que va fixar la CUP en la investidura.
Hi ha hagut càlcul electoral en la negociació de pressupostos?
Per la meva part, en cap cas.
Per part d’ERC?
S’ha d’agrair a ERC que s’hagi mogut i hagi sabut llegir el moment. Hi ha un canvi de paradigma econòmic que enterra l’austeritat i que ha d’anar acompanyat d’un canvi de paradigma polític, que ha de passar pel diàleg, l’empatia i la negociació entre diferents. ERC ho ha entès molt bé.
Però en un estadi inicial vostès van dubtar sobre si s’havien d’oferir.
Els pressupostos no van de partits, van de país, i necessitàvem pressuposats a tot arreu. Pensar que quan tombes els comptes estàs castigant el Govern és una visió antiga perquè en realitat castigues la ciutadania. Davant un Govern inestable, la nostra tasca és oferir certesa i col·laborar.
Els va sorprendre que Pere Aragonès els allargués la mà veient els dubtes de la CUP?
Va ser un canvi d’actitud radical. Va ser una grata sorpresa, una molt bona notícia.
En la investidura ERC els va utilitzar per pressionar Junts. Ho tenien en ment?
No era el moment de retrets sinó de millorar la vida de la gent. Ho hem viscut amb esperança i valorant l’oportunitat que s’obria, perquè hi havia molt camp per recórrer.
Vostè va criticar l’acord d’investidura. “Amb Junts no se’n pot anar ni a la cantonada”, deia, però ha acabat aprovant uns pressupostos de Junts.
Hi ha forces que saben llegir el moment i d’altres que no, unes que remen a favor i altres que no ho fan. Si fos per Junts no hi hauria pressupostos ni a l’Estat, ni a
Catalunya, ni a Barcelona. Quan tanco un acord amb el president el tanco amb tot el Govern, de la mateixa forma que quan es reuneix la taula de diàleg ho fan els governs.
El bloc independentista està trencat o venia trencat de casa?
No entro en retrets. Ho han d’aclarir ells. Si estan en situació de crisi o no ho han de dir ells, però no és bona notícia que sis mesos després de la investidura, que en va trigar tres en arribar, ens estiguem plantejant si s’ha trencat o no el bloc.
I la ruptura dels blocs s’hauria de traslladar d’alguna manera a la societat, que també va quedar escindida amb el procés?
La societat no està en aquesta clau. Quan un va a un CAP o porta el seu fill a l’escola no se li pregunta què vota. El Govern ha de governar per a tothom i els pressupostos estan destinats a cobrir les necessitats de tots.
Aquest acord els converteix en el soci que donarà estabilitat al Govern a partir d’ara?
Per a nosaltres aquest acord és un inici del que vindrà al llarg de la legislatura, però no pensant en l’estabilitat del Govern, sinó en les necessitats del país. S’ha acabat el temps de les majories absolutes i ens hem d’entendre entre diferents. En aquesta clau treballem.
Quin futur li augura a l’actual Govern? Quin serà el paper dels comuns a partir d’ara?
Especular és el contrari d’oferir certeses. Hi ha un Govern i nosaltres estem en l’oposició i és des d’aquell lloc des del qual fem la nostra feina. Farem una oposició constructiva perquè la situació és molt complicada.
Hauria de mantenir Aragonès la promesa de sotmetre’s a una moció de confiança en el 2023, com va pactar amb la CUP?
Haurà de parlar-ho amb la CUP, però jo soc una persona de paraula i quan arribo a un acord el compleixo.
Han fet vostès tres reunions amb el Govern per arribar a un acord de pressupostos, i fins diumenge a la tarda asseguraven que no hi havia avenços. Com es va desencallar tot plegat?
Diumenge a última hora vam fer un diagnòstic i dels 44 punts que vam posar sobre la taula hi havia acord en 26. I veient que podíem arribar a un escenari sense pressupostos vam aprofitar l’oportunitat.
En cap d’aquestes reunions no va ser-hi el conseller d’Economia, Jaume Giró. A què ho atribueixen?
Jo vaig parlar amb el conseller Giró i ell també es va veure amb Joan Carles Gallego –diputat dels comuns que va encapçalar les negociacions amb el Govern– . A més, en dues de les reunions va ser-hi Economia.
Els consta que Junts preferís pactar amb el PSC?
Sembla que sí. En el debat de pressupostos es va escoltar Giró demanar al PSC que retirés l’esmena a la totalitat.
Qui ha posat més de la seva part, a vostès, ERC o Junts?
El paper dels comuns “No pensem a donar estabilitat al Govern, però estem en l’oposició constructiva”
La moció de confiança “Jo soc una persona de paraula, i quan arribo a un acord el compleixo”
Els comptes de Colau “Valoro que ERC hagi rectificat, perquè és pel bé de la ciutadania”
Reconeixement a Giró “Vam tirar endavant els comptes amb la feina d’ERC, no tant de Junts, però sí d’Economia”
Hem pogut tirar endavant els pressupostos amb el treball d’ERC i no tant de Junts, però sí d’Economia.
Els pressupostos de Barcelona han estat la moneda de canvi i Maragall ha pagat la factura.
Interpretar-ho així seria no entendre que les institucions estan al servei de la gent i ERC ha ajudat a aprovar els pressupostos a Barcelona els dos últims anys. ERC ha rectificat i valoro el pas que ha fet perquè és pel bé de la ciutadania.
L’entesa acosta Colau a la reelecció? Hi ha pressió interna i Yolanda Díaz fins i tot l’anima.
Colau està centrada en la gestió municipal. És feliç amb la seva tasca i es nota. Som molts els que desitgem que doni el pas però la decisió li correspon a ella. Si ara anunciés que serà la candidata estaríem tot el dia parlant des d’una òptica electoral i és el que no volem.
I tot això ha passat enmig de la III Assemblea Nacional de Catalunya En Comú, on l’aposta per Yolanda Díaz va ser evident. L’espai dels comuns està unit?
En l’assemblea vam poder veure una explosió d’il·lusió, d’esperança, i anem tots a una. L’objectiu és el 2023, revalidar i arribar a més alcaldies, i ajudar Yolanda Díaz a ser presidenta d’Espanya.
Hauria d’accelerar la construcció d’aquest front ampli davant el possible avenç de les eleccions andaluses?
Yolanda no es mou per coordenades electorals. Està centrada en derogar la reforma laboral i tenim clar que el nostre objectiu és el 2023. Però falta molt per a les eleccions i cal respectar els ritmes. ●