La Vanguardia (Català-1ª edició)
El brigadista irlandès
El Govern afegeix quaranta noms més de víctimes de la batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines
uaranta noms més de víctimes de la batalla de l’Ebre formen part del Memorial de les Camposines. El Govern ahir en va presentar la incorporació a la Fatarella, el municipi de la Terra Alta que acull el memorial inaugurat el 2005, a l’homenatge anual per als més de 30.000 morts de la batalla més cruenta de la guerra civil a Catalunya. I amb els nous noms són ja 1.685 les víctimes reconegudes i inscrites, entre elles uns quants brigadistes internacionals.
En concret, entre els noms incorporats ahir hi ha el del brigadista irlandès Jack Nalty, que va ser especialment recordat per una reneboda seva –la Kate–, que va assistir a l’acte i, satisfeta, va mostrar la foto del seu avantpassat. La Kate va conversar una bona estona amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que va ser l’encarregada de descobrir les quatre plaques que contenen els nous noms de les víctimes que han sortit a la llum gràcies a les investigacions de la direcció general de Memòria Democràtica i de les inscripcions al cens de persones desaparegudes.
Dels quaranta noms nous només un és d’una dona, Asunción Álvarez, de Corbera d’Ebre i morta als 49 anys. Els homes van morir entre els 18 i els 35 anys i la majoria van néixer a Catalunya, a excepció de tres que ho van fer a Terol, Madrid i Almeria i d’uns altres tres que, a més de Jack Nalty, eren brigadistes d’Anglaterra i Gal·les. En aquest context, Ciuró va destacar la importància de visibilitzar les víctimes de la guerra civil, perquè “ni les oblidem ni les silenciem, els donem veu i les tenim molt presents”, en un espai de “dignificació de tots els combatents que van perdre la vida”.
La consellera de Justícia va fer precisament dues mencions es
Ciuró es compromet a “combatre qualsevol idea xenòfoba i que qüestioni els valors democràtics”
pecials. Una al paper de les dones durant la guerra, “perquè històricament no s’ha reconegut”, i una altra al dels brigadistes internacionals, “que van deixar casa seva per venir a defensar a casa nostra drets humans elementals, com la pau o la llibertat de pensament, que el feixisme amenaçava”. I per això va expressar el desig que el Memorial de les Camposines “sigui també una eina d’aprenentatge per als nostres joves, perquè no caiguin en els errors del passat”, va sentenciar Ciuró, que en nom del Govern es va comprometre a “combatre tota idea xenòfoba i que qüestioni els valors democràtics”. ●