Andalusia s’encamina cap a les urnes

D’entre les principals instàncies de govern que hi ha a Espanya –Govern central, autonomies i grans municipis–, la Junta d’Andalusia és l’única que en aquests moments té bloquejats els pressupostos del 2022. És veritat que els pressupostos de la Comunitat i de l’Ajuntament de Madrid encara no tenen llum verda, però tot indica que acabarà havent-hi acord entre les dretes a la capital. Al contrari, Vox ha decidit vetar els pressupostos andalusos per propiciar un avanç electoral a la regió més poblada d’Espanya. L’objectiu de l’extrema dreta és guanyar terreny a Andalusia, a cavall del malestar social que l’epidèmia ha provocat i continuarà provocant, condicionar la formació d’un futur govern de la Junta d’Andalusia i arribar a les eleccions generals agafant pel coll el Partit Popular.

Els pressupostos de l’any que ve són especialment importants ja que han de reflectir els programes de totes les administracions públiques per a la recuperació econòmica. I aquest objectiu és primordial en una regió com Andalusia, que encara no ha aconseguit convergir amb la mitjana de l’economia espanyola i continua necessitant transferències de solidaritat interterritorial. El moment és greu i no deixa de cridar l’atenció que la malla de la responsabilitat institucional s’hagi trencat allà on la majoria parlamentària depèn de l’extrema dreta.

Ateses les circumstàncies, és altament probable que el president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, del Partit Popular, convoqui eleccions els propers mesos, per anar a les urnes a la primavera. Cal recordar que l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia no permet la celebració d’eleccions a l’estiu (els mesos de juliol i agost) i que una convocatòria electoral a la tardor endarreriria l’aprovació dels pressupostos del 2023. Moreno Bonilla es troba abocat, per tant, a una convocatòria anticipada que no volia. L’actual grup dirigent andalús volia esgotar la legislatura per transmetre una imatge d’assentament i normalitat després de gairebé quaranta anys d’hegemonia política del Partit Socialista a la regió.

Aquest no era el criteri del carrer Génova. Pablo Casado i el seu equip fa mesos que esperen unes eleccions anticipades a Andalusia amb el propòsit de tornar a derrotar el PSOE. Per això, un dels punts del recent congrés del Partit Popular andalús ha estat el de la “independència” de Sevilla respecte a Madrid. Com veiem, hi ha temes que són eterns a Espanya i que s’expressen, amb diferent intensitat, en tots els fronts polítics.

El PSOE podria haver interceptat la maniobra de Vox plantejant-se l’abstenció en la votació dels comptes. Hi va haver un primer oferiment de pacte per part del líder dels socialistes andalusos, Juan Espadas, que finalment ha quedat truncat. Si a l’esquerra li preocupa realment un Partit Popular molt lligat a Vox, l’opció més bona és posar en crisi aquest vincle quan sigui possible. L’abstenció socialista hauria estat un gest d’alta responsabilitat per part del partit que coneix més bé la governació d’Andalusia. Hauria trencat esquemes. Potser al senyor Espadas li falta determinació.

Andalusia s’encamina, per tant, cap a unes eleccions autonòmiques, que podrien coincidir amb un temps borrascós, com a conseqüència de la complicació de l’economia i d’una mala evolució de l’epidèmia, que avui, dissortadament, no podem descartar.

Que Andalusia es converteixi en banc de proves en un possible moment de sotragada anímica no és una bona expectativa. ●

L’abstenció del PSOE en els comptes andalusos hauria estat intel·ligent